En el Departament de Medi Ambient hi ha una cosa que, en general, es considera molt pitjor que fer-ho malament: fer-ho bé. Si un conseller pretén de veritat protegir el medi ambient, es crea enemics en els sectors principals de l’economia: indústria, agricultura, construcció… Segons la meva opinió, Albert Vilalta va fer una gestió bastant
L’insòlit editorial que La Vanguardia va publicar el 24 de setembre passat ha fet recordar a alguns el famós afer Galinsoga. Remenant calaixos, m’ha sortit un vers que va circular aquells dies per Barcelona: Escuche quien quiera oirla la historia tan singular de Luis de Galinsoga, un castellano ideal que fue a tierra de moros (de catalanes
La tesi és absurda però suggerent: el progrés, el creixement, sempre van de llevant a ponent. Per centrar-ho només en l’últim segle, el centre del progrés mundial hauria passat d’Europa occidental a la costa atlàntica d’Amèrica (Nova York, Boston, Montreal…), a la costa del Pacífic (Los Angeles, San Francisco, Seattle, Vancouver…), al Japó, Corea i
Aquesta alineació de futbol (de quan la tàctica era 3-2-5), la recitava fa molts anys un bon amic, que ja és a l’altra banda. Insistia que tots els noms eren de jugadors de primera divisió de l’època: Tere; Ponte, Braga, Verde; Re, Mena; Murillo, Pinto, Losco, Jones, del Sol.
L’Oriol Soler ens anuncia que el seu “Núvol vermell” plega. Fa anys, l’Oriol i l’Eduard Voltes em van presentar el projecte empresarial de “Cultura03”. Jo aquell dia estava una mica ensopit. Els vaig fer entrar al despatx i van començar dient que, a l’hora de fundar “Cultura 03”, s’havien fixat principalment en dos exemples que
L’article 50 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya diu que la llengua de signes catalana ha de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. Durant els treballs d’elaboració del l’Estatut vaig ser testimoni de la tenacitat amb què la Federació de Sords de Catalunya va defensar la inclusió d’un article sobre la llengua de signes catalana. La
Ahir vaig assistir a un acte de justícia: el dinar d’homenatge a Max Cahner amb motiu dels seus 70 anys. Cahner ha estat un home cabdal per a la cultura catalana; una gran locomotora. La llista d’iniciatives de què ha estat promotor esborrona: Serra d’Or, Edicions 62, la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de Cultura
Va ser secretari general del Departament de Benestar i Família la legislatura del Dragon Kan, fins que Maragall va expulsar ERC del Govern. És tot un personatge, probablement més entusiasta que organitzat. Quan es va incorporar a Benestar, no coneixia l’Administració, ja que provenia d’un càrrec directiu a la Pepsi, i no va acabar d’adaptar-se a l’imperi del
Al llarg de la vida no es coneixen gaires persones realment interessants. Jo he tingut la sort de fer amistat amb algunes. Una d’elles és Ramon Montanyà, que morí el juny passat. Dimecres, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, es va fer un acte de record dels acadèmics morts el 2006, entre ells