Las al jaç

El blog de Marcel Campà

9 d'octubre de 2007
0 comentaris

Galinsoga

L’insòlit editorial que La Vanguardia va publicar el 24 de setembre passat ha fet recordar a alguns el famós afer Galinsoga.

Remenant calaixos, m’ha sortit un vers que va circular aquells dies per Barcelona:

Escuche quien quiera oirla

la historia tan singular

de Luis de Galinsoga,

un castellano ideal

que fue a tierra de moros

(de catalanes que es igual)

al grito de ¡Viva España!

queriéndonos desarmar.

Galinsoga era muy calvo,

calvo de tanto pensar,

y por mucho que pensara

nunca aprendió catalán.

¡Qué drama el de  Galinsoga!

Tenía oídos de can,

cuando en catalán hablaban

él sólo oía ladrar.

Director de La Vanguardia,

no se puede pedir más,

director del Puerto Franco

que es bicoca sin igual.

Un día va a la iglesia

a oír misa y a rezar.

Ya sube al púlpito

el cura y comienza a predicar,

“¿qué pasa?” Don Luis dice:

“éste habla en musulmán,

éste no es cura ni es nada,

es un perro catalán.”

Lleno de santa ira,

ya no lo puede aguantar

y al oir “orate frates

ya entiende “reseu germans”,

ya entra en la sacristía,

ya se dirige al sacristán

ya le dice: “si esto es misa,

es la misa de Companys”.

No le da satisfacciones,

da una tarjeta y se va,

dice la palabra “mierda”

que en su boca siempre está.

“Mierda dijo”, le susurra el sacristán

al párroco Don Narciso,

y éste al obispo va.

-¿Mierda? –pregunta Modrego.

-Mierda –asegura Jubany.

-Mierda –asevera Porcioles.

-Mierda –Buxó de Abaigar.

-Mierda –dice don Felipe

al Capitán General.

-¿Mierda? –vacila Don Pablo.

-Mierda –dice Miró Sans.

Ha dit que érem una merda”,

ríe Julià de Capmany.

-Mierda –le dice Tarín

al abad de Montserrat.

Los rojos separatistas

escriben sin descansar

diciendo que ha dicho “mierda”

Galinsoga al sacristán.

-Mierda –dice don Camilo,

que es ministro y general.

Al Pardo llega la mierda,

cuenta la revista Times.

Ya se reúne el Gobierno

pues no es tiempo de pescar;

ya les informa el ministro

y todos se ponen a temblar.

Que Galinsoga se vaya

es criterio general;

ved como los grandes pagan

la larga fidelidad.

Galinsoga ya se ha ido,

no ha dicho ni “adéu siau”;

Y Aznar que lo sustituye

ya se aprende el “Déu vos guard”,

se suscribe a la Selecta

de Cruset y de Borràs,

también a la Bernat Metge

que fundó Ramon Guardans.

Y aquí termina la historia

de un periodista sin par,

de un hombre que dijo “mierda”,

más le valiera callar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!