Em truca un home que s’identifica com a propietari “del Lexus” que aparca al davant del meu cotxe al garatge. M’explica que hi ha un parell de ratllades a la goma del para-xocs del Lexus i que creu que jo, quan trec el meu cotxe, dono algun toc al seu. Li responc que no en sóc conscient però
Andreu Colomer i Munmany era un senyor. El vaig conèixer fa vint anys, quan va donar a la Generalitat una part de la seva col·lecció d’art de la pell. La resta de la col·lecció, va acordar cedir-la en pagament d’impostos, i d’aquesta manera va ser el primer ciutadà que va pagar impostos a la Generalitat
Aquesta tarda, davant la TV, m’he quedat badant en un canal on un juralotodo mostrava el funcionament d’un estri que converteix en daus tot allò que arreplega: cogombre, pebrot, patata, pastanaga… En un moment donat, ha dit que aquell giny era ideal per a tallar ceba sense plorar, i aquest comentari banal m’ha transportat de
EL SOMNI ÉS REALITAT (Censier) EL FOC REALITZA! (Nanterre) LA BARRICADA TANCA EL CARRER PERÒ OBRE EL CAMÍ (Censier) T’ESTIMO! DIGUEU-HO AMB LLAMBORDES (Nanterre) DECRETO L’ESTAT DE FELICITAT PERMANENT (Ciències Polítiques) PROHIBIT PROHIBIR. LA LLIBERTAT COMENÇA PER UNA PROHIBICIÓ (Sorbona) L’ART ÉS MORT. A AIXÒ GODARD NO HI PODRÀ
“Les dones que he elegit parlaven dolç i baix”, diu un vers de Yeats. A Sant Pol hi ha un vell pescador que parla amb una potència tan gran que se’l sent de l’altre extrem del poble. A vegades he pensat que la manera prodigiosa com col·loca la veu potser és fruit de l’evolució
La Michelin verda classifica les ciutats en tres categories molt ben batejades: interéssant (1 estrella), mérite un détour (2 estrelles) i vaut le voyage (3 estrelles). Com és lògic, el que la Michelin avalua són els elements materials, sobretot els que tenen valor artístic o històric (monuments, museus). El problema és que, com més atractius
17 de desembre de 2007: “Mi deber elemental es no aferrarme a cargos” (Fidel Castro)
Fa unes setmanes, l’Om entrevista el Rubianes a la TV: -Sovint t’escapes a l’Àfrica. Ara has estat durant mesos a Addis Abeba. Per què? Què hi busques? Què hi trobes? -Què hi trobo? Allà m’oblido de mi.
El Tomate no treballava amb material de primera però n’eren bons l’estructura, el ritme, els esquers amb què cada dia mantenia la tensió fins al final. Ple d’ironia, amb una mala bava i un to iconoclasta que sovint esquitxava fins el borbó i família. No fa gaire van dedicar un programa a les amants de Juan Carlos I,
“La que ha llevado el AVE a Cataluña he sido yo, la que lo llevó a Tarragona he sido yo, la que ha ampliado el aeropuerto de El Prat he sido yo y la que ha alcanzado un acuerdo con Abertis para ampliar la AP-7 he sido yo. Soy la ministra que más ha invertido
Cada avenç tecnològic té la seva penyora. L’altre dia vaig baixar a veure el partit de futbol a casa dels veïns. Em va obrir la filla, de 14 anys. Vaig trobar estrany que, a aquella hora, tant ella com una amiga seva anessin molt arreglades (ben pentinades, un punt de rímel als ulls). “Es
1. Agost de 1937, Gibraltar. Quatre cotxes negres. De dos d’ells, en surten la dona de Manuel Carrasco i Formiguera (ell s’ha quedat a la presó de Burgos) i sis dels seus fills, escortats per un oficial franquista. Dels altres dos en surten la dona del general colpista José López-Pinto i els seus cinc fills,
Al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat li cal urgentment una refundació. I ara no parlo de la urgència evident de tapar les pintures horroroses de la paret, sinó de la necessitat de redefinir-ne els usos per tal d’evitar les situacions grotesques que s’hi generen. Sé de què parlo: vaig tenir l’honor de
La trajectòria vital de Josep Maria Massip és il·lustrativa d’una part, a vegades no prou visible, de les coses –molt grosses- que van passar en aquest país al segle passat. (CONTINUA…) Amb 25 anys, dirigeix la revista “La Rambla”, sota el lema “Esport i ciutadania”. Per a ell, ciutadania vol dir “civilitat, catalanitat, liberalisme, democràcia,
Potser fa poc que t’has traslladat de pis i tens al replà les peces d’una prestatgeria, i surts a aplegar un parell de prestatges i un cop de vent tanca la porta. Al replà, amb sabatilles, et sents indefens. Tens una idea: a baix, als botons dels timbres hi ha enganxades etiquetes de manyans. Per