Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Va ser secretari general del Departament de Benestar i Família la legislatura del Dragon Kan, fins que Maragall va expulsar ERC del Govern. És tot un personatge, probablement més entusiasta que organitzat. Quan es va incorporar a Benestar, no coneixia l’Administració, ja que provenia d’un càrrec directiu a la Pepsi, i no va acabar d’adaptar-se a l’imperi del paperam.
De les responsabilitats que va assumir al Departament de Benestar, una estava vinculada a la direcció del Consorci de la Mina. Ell s’ho va prendre tan seriosament que va fer una experiència bastant insòlita: va llogar un pis a la Mina i hi va anar a viure tres mesos.
El 23 d’abril d’aquell 2004 vaig coincidir amb ell a la xocolatada del palau de la Generalitat. Em va explicar que, el dia abans a primera hora, quan va sortir del seu pis de la Mina, es va adonar que el barri bullia d’activitat: no paraven d’arribar camionetes, i la gent s’abraonava a descarregar-les.
Què duien les camionetes? Un allau de roses! Totes les famílies gitanes es dedicaven frenèticament a descarregar roses i a preparar-les per a l’endemà: tallar-les, posar-les en estoigs de plàstic individuals, lligar-hi una cinta amb les quatre barres, col·locar-hi espigues, etc.
La vigília de Sant Jordi –va comentar el meu amic- l’escola de la Mina es queda sense nanos perquè totes les energies del barri s’esmercen en els preparatius de les parades de l’endemà. Avis, pares i néts, per un dia, feinegen plegats al carrer, voltats de galledes de roses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!