Las al jaç

En el Departament de Medi Ambient hi ha una cosa que, en general, es considera molt pitjor que fer-ho malament: fer-ho bé. Si un conseller pretén de veritat protegir el medi ambient, es crea enemics en els sectors principals de l’economia: indústria, agricultura, construcció…

Segons la meva opinió, Albert Vilalta va fer una gestió bastant correcta com a conseller de Medi Ambient, i al final Pujol el va sacrificar. Salvador Milà va ser un treballador tossut i incansable, un negociador rígid com una paret de frontó. El balanç de la seva gestió no va ser gaire positiu perquè li va faltar cintura, capacitat d’arribar a acords amb els diferents agents implicats en el seu negociat.

Francesc Baltasar és exactament el contrari de Milà. Simpàtic i, segons com, fins i tot entranyable, bon vivant, el Barça i menjar bé el preocupen molt més que no pas el futur dels enciams. (CONTINUA…)

A Baltasar no li agraden les crítiques, tot i que, compatrat amb Milà, n’ha rebut ben poques. És el premi per no destorbar.

No és un bon representant dels votants d’IC; no encarna els valors que aquesta formació defensa. Quan es va constituir l’actual Govern de la Generalitat, una de les seves primeres accions al servei dels interessos públics va ser col·locar la filla, per la via directa, a l’Oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, sota les ordres d’Antonio Bolaño (vegeu-ho aquí).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!