Las al jaç
El blog de Marcel Campà
L’article 50 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya diu que la llengua de signes catalana ha de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. Durant els treballs d’elaboració del l’Estatut vaig ser testimoni de la tenacitat amb què la Federació de Sords de Catalunya va defensar la inclusió d’un article sobre la llengua de signes catalana. La presidenta de la Federació em va explicar que les diferències entre les llengües de signes catalana i espanyola no tenen res a veure amb les diferències que hi ha entre els idiomes català i castellà, ja que el llenguatge de signes no es basa en fonemes. Per això el fet de fer servir la llengua de signes catalana no té res a veure amb què la persona sorda sigui catalanoparlant o castellanoparlant (els sords, evidentment, també tenen una llengua verbal pròpia, en la qual parlen, pensen, escriuen, etc.). En concret, la presidenta de la Federació era castellanoparlant i feia servir sempre la llengua de signes catalana.
Per tal de fer-m’ho entendre, la presidenta em va posar un parell d’exemples. La paraula “Nadal”, en llengua de signes catalana es fa (si ho recordo bé) fent amb dos dits una “V” invertida sota la barbeta (que representa el pollastre de Nadal); en llengua de signes espanyola, la paraula “Nadal” es fa sacsejant la mà dreta amb el puny tancat, com si toquessis una simbomba. Amb aquest exemple, vaig començar a entendre-ho, però l’exemple definitiu va ser el que em va posar a continuació.
No recordo com em a dir que es feia en llegua de signes espanyola la paraula “tomàquet”. En català, evidentment, es fa posant la mà esquerra plana amb el palmell enlaire i refregant-hi la mà dreta, amb els dits tancats, com qui fa pa amb tomàquet.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta informació és incompleta i parcial. L’obtenció de l’article 50.6 de l’Estatut també va ser fruit del gran treball, constància i àmplia recollida de documentació de l’equip de la Plataforma per la Defensa dels Drets Lingüístics i Culturals dels Usuaris de la LSC. Aquesta Plataforma es va crear com a conseqüència de la negació de la senyora presidenta de la FESOCA en una demanda de crear una comissió mixta per treballar conjuntament en objectius relacionats amb la LSC i de la dificultat receptora de la FESOCA en col·laborar amb persones sordes i oïdores externes que són experts en la matèria.
Per l’altra banda, la FESOCA té unes 25 associaccions afiliades però no han tingut la oportunitat de participar en el "treball" de la federació en relació amb l’Estatut. Moltes d’aquestes associacions podrien haver aportat continguts i coneixements valuosos, però la comunitat sorda catalana està sotmesa a la filosofia egocentrista i hermètica de la nostra federació.
Per cert, els sords catalans també podem ser catalanoparlants!
Salutacions ben cordials!