Notícia: Pasqual Maragall, TRES ANYS D’ESTATUT, De BCN a Cat i l’Estatut “(…) Després el vam referendar. I ara el volen retocar en el Tribunal Constitucional. Doncs bé: si ho fan, sortirem al carrer 200.000 persones per baixar pel passeig de Gràcia cantant “Volem l’Estatut”, com l’any 1979, crec que era. (…)” Comento: “No és
Jordi Bilbeny, Steffano Cingolani i Ernest Belenguer Vídeo A la «27a Setmana del Llibre en Català» a Sant Cugat del Vallès el dia 13 de març de 2009. Comento:“Em quedo decididament amb la història d’en Jordi Bilbeny per la part que li toca a ell, vull dir que em sap greu per la part de
“Hem de vigilar els encaixistes i encaixonadors. Que entenc són aquells que volen encaixar-nos i/o encaixonar-nos. Jo començaria a vigilar en un dels punts bàsics de les relacions polítiques. La informació. (…)” Mesencaix o independència? Aquesta hauria de ser una pregunta fonamentals que hem de fer als polítics catalans. És una pregunta fonamental que hem
Si hem de ser sincers hauríem de dir que l’estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 ja no ens agradava. La “catalanofòbia” no reprimida de la ‘brunete mediàtica’ En aquesta il·lustració es pot llegir la pregunta: Confia vostè que el Tribunal Constitucional faci una sentència justa sobre l’Estatut? Què vol
Notícia: Duran no dóna credibilitat a l”equidistància’ d’ERC Recorda que Saura ja va donar per fet el tercer tripartit Comento: “Duran diu que no dona credibilitat a les paraules i plantejament d’ERC. I diu que dona credibilitat a les paraules de’n Saura, perquè és ell, o perquè li va bé per carregar en precampanya (uf)
Qui és que no vol la independència? Fixem-nos en alguns detalls. Qui és que no vol la independència? Efectes secundaris, terciaris i quaternaris. Qui és que no vol la independència? No siguem babaus. babaus Qui és que no vol la independència? Mites a l’entorn de la voluntat. Qui és que no vol la independència?
Acabava abans una ullada a la qüestió de la voluntat dels que no volen la nostra independència. Vèiem que no tenen bona cosa pel debat, es sitúen en atacs il·legítims, que la seva voluntat és de negació i aniquilació, i que aquesta postura no li és menester a l’independentisme.Passavem per problemes relacionats a mancances i
Fixem-nos en alguns detalls. Efectes secundaris, terciaris i quaternaris. En relació a aquests efectes també sobren i manquen coses des de l’independentisme. Sobren proclames, vísceres i partiditis, i també certs purismes, conservadorismes, suficiències i prepotències. De mancances no n’hi ha massa, però sembla que ens costa molt superar-les. Hi manca polidesa al discurs d’alguns moviments
Deia abans que en la feina per la independència és menester atendre en general a uns detalls relacionats amb la voluntat. I que un d’ells és fixar-nos bé en algunes coses dels qui no volen la independència. Una d’elles és la manca d’arguments i raons acceptables a un debat de qui no vol la nostra
Em sembla que en la feina per la independència és menester atendre en general a uns detalls relacionats amb la voluntat. Un punt important: que ens fixem en què diuen, què fan, què sostenen, què defensen, els que no volen la nostra independència. Però no per a fer una o altra història o contemplació, sinó
Considero un error (i greu) la relació que algú ha fet entre finançament i independència en el sentit de que sembla que el moviment independentista queda tocat malament si es feia un acord de finançament. No tinc clar com funciona això dels processos més enllà del que he pogut observar, però penso que és bo
Em plantejo de tant en tant si la defensa de la estratègia de no difamar la realitat té o no sentit. Vigilo si és acceptable com a tal i de quines maneres tractem o parlem de la realitat. Vull dir que en relació al moviment per la independència no afirmo que ens calgui perquè em
Sobre l’espoli fiscal no fa tant de temps que ens arriba una mica d’informació al carrer. Això no treu la responsabilitat que tenen les persones que sí tenien accés a aquesta informació i enganyaven amb martingales. Ara (tot i que no satisfactòriament sr. Rodríguez Zapatero) tenim que el president espanyol ha acceptat públicament que l’estat
És normalet per anar tirant. Som conscients també de la duresa del que en diem negociació (tractes amb l’estat espanyol, guerra mediàtica, precarietat, deslleialtats, etc.) i sobretot som conscients i sabedors de la magnitud de l’espol·li i conseqüències, d’alguns detalls que han permès l’emmascarament d’ençà una pila d’anys, de que no tenim espai a Espanya
Notícia: El TC podria buidar de contingut l’Estatut i ‘deixar-ne només la closca’ Una informació apareguda a la premsa apunta a la possibilitat que els magistrats que analitzen la constitucionalitat del text deixin sense tocar les columnes principals però facin retallades en altres aspectes interns. Els articles referents a la LEC, el Consell de Justícia