Efectes secundaris, terciaris i quaternaris.
En relació a aquests efectes també sobren i manquen coses des de l’independentisme. Sobren proclames, vísceres i partiditis, i també certs purismes, conservadorismes, suficiències i prepotències.
De mancances no n’hi ha massa, però sembla que ens costa molt superar-les. Hi
manca polidesa al discurs d’alguns moviments independentistes, respecte
polític en general, i un acord de projecte per les properes eleccions al Parlament que permeti la
legitimació de la independència.
De l’altra banda vèiem que un punt feble de qui no vol la nostra independència és que a
un debat amb cara i ulls no pot presentar raons ni arguments
acceptables a un debat. S’ha acabat l’apel·lació a drets de conquesta,
superioritats universals, necessitats metafísiques o constitucionals, o
l’argument de l’exèrcit, per exemple.
D’aquestes en veiem, i les suportem sovint; però del que es tracta és que deixem d’acceptar-les com babaus, que deixem d’encantar-nos com babaus, que deixem de ser babaus.
En
aquest punt em sembla que cal valorar que a l’independentisme tenim elements a l’abast
que permeten un debat social perquè des de diferents fronts d’aquest moviment, i simplement des de la postura de respecte polític, s’hi ha
treballat en un o altre sentit per que així sigui possible.
No estic
d’acord en que el triomf se l’emporti el ranci i violent espanyolisme o les seves virulències,
que és la idea que corre. És cert que hi ha independentisme reactiu,
que en diem, però em sembla que és molt més important en volum i feina
l’independentisme pro, actiu sense necessitat dels gossos.
Penso que ara el que ens convé és acostumar-nos a poder treballar per la independència sense prendre aquestes jugades de l’espanyolisme com a contrast per valorar la nostra força o encert. Veig unes quantes raons, però bàsicament perquè se’ls hi han acabat les cartes i ens podem enganyar pensant que no fem res….., perquè ja no bordin.
Part d’aquest triomf el veig en tot el que ha millorat darrerament i que ha permès a l’independentisme fer-se
lloc a l’espai comunicatiu (el bàsic i el de la informació). Però no és garantia de res si no som capaços de convèncer i legitimar la
independència políticament, i això no es fa ni renegant de la política ni al marge de la pràctica política.
Hi ha un detall que cal afegir, l’assenyalava molt bé al matí en Llaudal: És la força, amics meus, la força!
“(…) I la independència? Igual. No ens la donaran pas;
ni somiar-ho. Si parlem d’independència o de sobirania,
hem de parlar de com obtenir força. Tot ha de
referir-se a aquest objectiu. Caldrà situar-se en una posició de molta i molta
força. Perquè l’estrebada haurà de ser descomunal; preparem-nos-hi. L’ímpetu de
la topada serà brutal. (…)”
No siguem babaus, i valorem-nos!
………………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140418
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140434
http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.channel&vanity=450023618
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140351
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!