Espoli, finançament abans i després de les martingales.

20 de juliol de 2009

0 comentaris

Espoli, finançament abans i després de les martingales.

Sobre l’espoli fiscal no fa tant de temps que ens arriba una mica d’informació al carrer. Això no treu la responsabilitat que tenen les persones que
sí tenien accés a aquesta informació i enganyaven amb martingales.

Ara (tot i que no satisfactòriament sr. Rodríguez Zapatero) tenim que el president espanyol ha acceptat públicament que l’estat espanyol ha maltractat Catalunya i els catalans. Algunes coses han canviat, i hauríem de tenir-ho ben present.

Penso que hem d’agrair la persistència dels qui ho han anat denunciant i anotant, també hem de demanar respecte, força i claredat ara als responsables civils i institucionals que varen fer la vista grossa i exigir una disculpa i dignitat mínima en el discurs als qui es varen anar dedicant a desqualificar els qui atenien a la realitat i la denunciaven.

Guardo una referència que trobava fa un parell d’anys com un bon moment en el que veiem que s’acabava la renda dels contes explicats, i es deixava de poder dir tranquil·lament per aquí que això de que l’estat espanyol ens roba en la gestió dels diners sigui cosa de quatre penjats o violents que busquen no sé el què.

divendres, 3 d’agost de 2007

Crònica de l’espoli fiscal

450 € cada segon. 50 milions € cada dia (200 € per persona). 19.750
milions € cada any. Aquestes són algunes de les xifres del mal
anomenat “dèficit fiscal” de Catalunya. Des de fa un temps, diversos
particulars i organitzacions l’han rebatejat, més justament, com a
“espoli fiscal” i han treballat per donar a conèixer l’escandalosa
xifra que als catalans ens costa la “solidaritat” amb Espanya.

En aquestes pàgines hi trobareu presentacions clares i impactants
sobre la realitat de l’espoli fiscal.

http://www.espoli-fiscal.tk

http://www.catalunyaaccio.org/

http://www.tancamentdecaixes.org/

http://www.fdtriasfargas.org/

Diria que amb la mateixa feina aconsseguirem que no triomfi ara la versió espanyolista de que amb l’acord de finançament actual estem al summumm del triomf i èxit meravellós del, en boca del president espanyol, Verdadero Estado de las Autonomias.

No, el que hem vist és el veritable estat de les autonomies, que és una altra cosa, no ens deixem confondre. No volem ni més martingales, ni, com bé assenyala l’Emigdi Subirats, mentides, incompliments i disbauxes moncloeres.

“(…) La via autonomista s’ha esgotat completament. L’ha liquidada ZP i ara
cal articular adequadament la via independentista, la qual cosa no serà
senzilla sinó se superen un seguit de tics que històricament ha tingut
l’independentisme i que l’han debilitat com a corrent ideològic. (…)”