Indústries i caminars.

Em sembla que en la feina per la independència és
menester atendre en general a uns detalls relacionats amb la voluntat.

Un punt important: que ens fixem en què diuen, què fan, què sostenen, què defensen, els que no volen la nostra independència. Però no per a fer una o altra història o contemplació, sinó per altres raons: ser-ne conscients de la situació, no caure en paranys, respondre on ens sembli cal, etc.

Segur que és de profit que ens fixem en
qui és, què diu, què fa, qui no vol la independència. Veurem que d’arguments acceptables no en
presenten, i que, en tot cas, el que no poden defensar seriosament ara
és ni la negació de la independència com a opció política (fins fa poc
encara es presentava com una cosa de sentiments, d’impossibilitat metafísica o de monstre o quimera) ni poden fer més bestieses visibles contra la possibilitat de
que els catalans ens puguem pronunciar.

També resulta revelador el que veiem sobre el què fan a les campanyes anti, les descarades i les més o menys vestidetes
d’altra cosa (aquí hem de col·locar també les ambigüitats al discurs polític que maregen per no haver de pronunciar-se). Hem de tenir present també el degoteig continu fora de les campanyes més o menys cridaneres. I amb especial atenció hem de fixar-nos en les accions institucionals.

En aquesta qüestió crec que hem d’actuar en funció de la influència, vetllant per la qualitat de la informació, el que d’efecte bumerang ens ofereix el paper que sovint fan. Per exemple, hauriem de preguntar al president espanyol per què, i en base a què, ara afirma que hem arribat al Verdardero Estado de Las Autonomias? O, som conscients de quants elements no acceptables a un debat ens mostra aquest vídeo (a banda de veure que fins i tot hi ha qui no la vol però la vol….):

??????

((I que en fa de temps que em xoca que la gent del PP no faci campanya per la nostra independència. Es fàcil que això els provoqués algunes majories absolutes a l’estat, això ho han de veure. Aiii, vigilem, que per aquí ens hem cregut uns contes de llops……, i pot ser frenarem fins que a l’estat es trobi alternativa de mínima qualitat democràtica…., i aquí, doble o triplement enganyats (no podem parlar de qualitat actual), encara donarem més terminis de….uiiii No! No ens perdem per aquí!!
De fet a mi em sembla prou plausible que la progressia espanyola que ara no mou ni un dit quan hauria d’ajudar la societat catalana en l’enfrontament a tanta precarietat democràtica a l’estat, espavili en veure que volem deixar de ser el contrast de votants necessari a la Espanya rància, totalitària, intransigent, irrespectuosa, del PP i al servei de la Espanya rància, intransigent, totalitària, i irrespectuosa del PSOE.))

……………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/134146
http://www.youtube.com/watch?v=oUwYS6hscLk

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!