Sobre el procés i resultat de les eleccions europees.Abstenció alarmant, pujada de les dretes i tensions entre PSOE i PSC. Com interpreteu els resultats de les eleccions europees? …. Abstenció molt alta, sí. En un sentit trobo que mostra més resposta del que semblaria. Vull dir que tanta abstenció no seria un problema de desafecció
Trobem una enquesta a El SingularDigital: Catalunya assumirà bé la sentència de l’Estatut? Comento: S’entén que “assumir-la bé” vol dir empassar-se-la (que diu el ministre de justícia espanyol), oi? Crec que no ens la empassarem, per moltes avisades de ministre de justícia que intentin. I per moltes passejades de president central i ministres que vinguin
Notícia: El PSC demana ‘perdó’ per no haver motivat prou l’electorat a les europees. Comento: Ho trobo d’un paternalisme pujat de to respecte al que ja sembla considerem normal (greu a parer meu). I pitjor encara veig el fet de que sembla que sigui una disculpa que no se sap bé on situar, però en
Notícia: Esquerra Independentista vol que ERC es comprometi a no reeditar el tripartit, Comento: “[En relació a uns comentaris que s’han anat fent] Estic molt d’acord amb el què assenyales, Jordi V. Hi ha problema d’incoherència, la repetida obsessió per enviar ERC a la oposició, i afegiria que també hi ha manca de visió de
Afegiria: Millor que no hi tornin, que ja n’hi ha hagut prou d’aquesta, i que, a més, vostès li diuen ‘solidesa’ a coses molt estranyes.Un cop superades (ho estan, oi?) les solideses dels tipus concòrdies, destins universals, indissolubilitats, amenaces, amenaces de més violència d’estat, “que viene el lobo!”, que si problemes d’imatge, que si somiatruites,
Espero que a aquesta campanya a les eleccions europees els catalans hàgim vist prou clar que tot i les “irrellevàncies”, les “petitures“, les campanyes de llops, o les tocades de barbeta del bipartidisme espanyol, el què ens cal és votar sense pors i amb enteniment. I votar, ja que l’abstenció és fomentada i serveix al
Bloc: La resta de PIT i Reagrupament. “(…) Situem-nos, però, i continuant en el camp de l’anàlisi a priori, ideal, en un nou espai: el que queda entre la concreció de Reagrupament i l’ideal del PIT. És a dir, reconeguem que hi ha persones que continuen amb ganes de comprar independència però que encara no
Feia l’altre dia una diferenciació entre xiuladors amb la idea de mostrar que no hem d’acceptar cap justificació al xiulament de consciència o consciències. També es podria dir que, si no acceptem un model de societat de titelles, no hem de fer cap concessió a la pràctica a qui et vol prendre o negar la
El Bloc d’en Xavier Mir és un espai on he trobat sempre, entre d’altres, tres coses que m’agraden: bona informació i suggeriments, atenció a l’actualitat, i una dolça obligació a trencar-m’hi les banyes per atendre i respondre al què planteja. Moltes vegades el millor és que aconsegueixo ordenar preocupacions, problemes, idees, en aquest exercici, i,
Una altra anticontundència de resposta a la presentació pública de Sobirania i Justícia: Notícia: Oriol Pujol afirma que Sobirania i Justícia neix del ‘descontentament’ que hi ha a Catalunya, Ha dit que entén la motivació de les persones que defensen aquestes tesis independentistes. Comento: “”… aquest descontentament anima a gent a configurar plantejaments en aquest
Brussel·les 7 de març de 2009. Hi ha Anticontundències que generen algunes coses xocants, com ara les que trobo a les declaracions de l’expresident Jordi Pujol quan diu: “(…) ‘no tindria lògica que el tracte rebut en els últims anys per Catalunya, de manera particular els últims 3 o 4 anys, no provoqués alguna resposta’.”
Segueixo pensant com és que costi tant que algun partit dels que ens representen no vulgui ser el primer en posar la declaració d’independència al seu proper programa. Fins i tot m’he arribat a preocupar no sigui que faci ronda per aquí alguna amenaça d’il·legalització espanyola. Com va això? Puc pensar també que és cosa
“El novembre del 2008 l’escriptor i periodista Matthew Tree va pronunciar una conferència a la London School of Economics en la qual donava una encertada informació sobre la situació que es viu a Catalunya. Va posar-li per títol “Life on the Receiving End” (La vida a la banda del rebre). (…) Reiterem doncs el
Notícia:Hereu ‘estudia’ endur-se les celebracions de Canaletes per la Champions, 4 dies després d’assegurar que era un ‘bon escenari’ Comento: Penso que Hereu i equip el que haurien d’estudiar és una mica de teoria de l’argumentació, per començar. I de passada que s’hi apuntin els responsables d’Interior, a veure si al menys saben enganyar millor
“[boques] Així és com veig a una persona quan intenta defensar alguna pràctica política que no respecta drets bàsics i té èxit. (…)” – A la ponència del tema 2 de l’ÀMBIT DE POLÍTICA del Tercer Congrés Catalanista: 2. Estat propi: dret a decidir, dret d’autodeterminació, drets democràtics. Jordi Muñoz, professor de Ciència Política