Indústries i caminars.

Deia abans que en la feina per la independència és
menester atendre en general a uns detalls relacionats amb la voluntat. I que un d’ells és fixar-nos bé en algunes coses dels qui no volen la independència. Una d’elles és la manca d’arguments i raons acceptables a un debat de qui no vol la nostra independència i del seu efecte de degradació del debat i de la democràcia en que estem emmerdats tots plegats.

Mirat ara diria que un problema bàsic és que el tema de la voluntat està molt malament situat aquí, que hi ha un vici de plantejament d’entrada: els qui no volen la independència (no parlem d’indiferents, passotes, o dels que ni accedeixen a la discussió), els qui es pronuncien i actuen contra la independència de fet el que fan és pronunciar-se i actuar contra persones o grups independentistes (en el model doctrina Garzón de persecució de la esquerra independentista basca) i contra la simple possibilitat (i aquí col·leccionem una sèrie impressionant, perversa, cruel, i sempre horrorosa d’intents d’impossibilitar-nos). La voluntat dels que no la volen és una voluntat d’aniquilació, i, a més de no tenir arguments arriben a atacar a persones. La voluntat dels qui la volem no necessita res de tot això, hauríem de parar atenció i no confondre’ns.

Unes i altres accions dels contra han anat tenint victòries parcials, però també moltes derrotes, de les que ens hauríem de fer més ressò, i aprendre’n.

Sobre el debat hi ha alguns canvis a millor entre el que varem viure a TV8 l’octubre de 2007: Veiem,
vejam…., on ens miravem els arguments que presenten els unionistes., i el De debò? De debò. que assenyalava sobre el debat per la independència que han fet a BTV el juny d’enguany. Cal afegir millora de la informació en alguns mitjans, mobilització, trobades, així com la contundència….. (que ara s’usa molt per impressionar, i els hi retorno) amb que queda marcada la via cap a l’estat propi. Via que hem de fer protagonista de les properes eleccions al Parlament, ho vulguin o no ho vulguin els que no volen la nostra independència.

Tornant a la idea d’un debat amb cara i ulls, podem dir que  les coses han millorat. També hauríem de prendre consciència que tenim l’avantatge (també estratègic?) de que bona part
del que es defensa des d’aquell front és inacceptable (o més aviat tot, fins que no respectin les normes democràtiques i fins
que no anul·lin la llei de partits estatal i algun altre canvi
exigible).
És per
això que s’ha negat i renegat tant de temps de fer-ne debat. I com a
fruit de semblant repressió tenim les traves que les males pràctiques
provoquen per a un bon exercici de conversa, informació, discussió, contrast, o debat.

Patim els efectes secundaris, terciaris i
quaternaris. Aquí estem tots plegats emmerdats, ja ho he dit. I penso que el que cal
és ser curosos i exigents, que amb això ja han de quedar fora de la taula
les bestieses, i que això és un punt fort que tenim si hi treballem
bé, i un de ben feble si hi juguem brut per l’interès que sigui.

És un triomf que ara hi hagi debat, encara que de moment sembla
que alguna cosa hi manca pel que fa a la seva publicitat (en el sentit
clàssic de publicitat). Sobren i manquen…., sobren i manquen….. Sobren coses com ara el
confusionisme, la persecució d’idees, els abusos estatals, i la
desinformació, i manquen coses com ara consciència de responsabilitat
en afers socials bàsics, respectes institucionals i polítics, o atenció
a drets.

…………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140418
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/129894
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/138154

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!