Indústries i caminars.

Acabava abans una ullada a la qüestió de la voluntat dels que no volen la nostra independència. Vèiem que no tenen bona cosa pel debat, es sitúen en atacs il·legítims, que la seva voluntat és de negació i aniquilació, i que aquesta postura no li és menester a l’independentisme.
Passavem per problemes relacionats a mancances i sobrances d’una i altra posició: la dels qui no volen la nostra independència i la dels que sí la volem.
Animava a que no siguem babaus i ens valorem, anotava un detall important que recollia aquest matí el blocaire Laudal: a banda de la del debat hi ha altres camps i forces.

Ara voldria aturar-me una mica en un parell de mites sobre la voluntat que també ens trobem per aquí. Un parell de mites que s’abracen, i que penso són un problema tots dos. Els hauríem de desmuntar.

Des de l’espanyolisme, després de negar unes quantes coses sobre història, fets, situació, etc., s’afrma que els independentistes som toixos perquè no ens adonem que, amb tant de temps!!! que fa ….. si ho haguéssim volgut…….
La expressió pren formes com ara: amb tant de temps, i temps, i temps que heu tingut per a voler-la, ara no vingueu amb collonades, per exemple.

Des de l’independentisme s’afirma que tenir un estat propi és qüestió de voluntat. La expressió pren formes com ara: voler és poder!, si ho volem si ho volem fermament, ho aconsseguirem!!

Hi veig una colla de problemes en aquest plantejament, a banda de les angoixes sobreres que propicia la idea. N’assenyalo un parell del cas concret del treball per la independència:

  – El primer és d’exés d’importància. La voluntat és un detall, important, és clar! Però petit al costat de tantes
altres coses que fan falta per la independència, com ara persistència,
encert, estratègia, bona feina, i altres factors. Podem dir que voler-ho és part del motor i combustible necessari en determinats moments.
Fins i tot en l’arrencada, on pot semblar que la voluntat té protagonisme total, penso que hem de vigilar de no obviar la importància dels factors d’informació, d’educació, d’oportunitats de prendre la decisió, etc., que són fonamentals al moment i en les maneres en que hom pren partit per la independència.

  – El segon és de situació i d’argumentació, i aquí s’abracen aquest parell que en dic. És clar que la voluntat sola no val per gaire; en el primer cas es nega això per cinisme, i en el segon no sé si per ingenuïtat o per contrarestar tants entrebancs i traves.
Però hem de ser conscients que si afirmem que “si ho volguéssim ja estaria” estem acceptant allò de que no ho volem amb suficient força o altres variants. També estaríem obviant necessitats i feines a fer. I alhora donem la raó als sectors espanyolistes que van cantant encara ara que
si no tenim la independència és perquè no la hem volgut. Diuen que si
la volguéssim la tindríem, i en aquest argument (pervers) obvien moltes
coses, tantes com les que obvia el voluntarisme que pressuposa la versió independentista.

Si hom no vol una cosa, la relació que aquest no voler-la té amb el poder no és gens clara. Si no vols fer, aconseguir, defensar, una cosa no sé on trobar-li la relació amb el poder. El que passa és que difícilment et plantejaràs coses al respecte. Però fins i tot en el cas en que li trobem sentit a l’afirmació de que si no vols no pots, no sé d’on se seguiria la de que si vols pots, obviant els acompanyants necessaris.

……………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/140444

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!