Anotacions rizomàtiques

     Si la lluita per la competència productivista (la productivitat per la productivitat) ens porta al carreró estret de l’alienació banal i unidimensional més desmotivadora a nivell existencial, la pràctica del consumisme invertebrat (el consumisme pel consumisme) ens rebaixa en el mercadeig aleatori de les múltiples subjectivitats residuals enunciades en format de brillantor efímera.

     Les vies de rehumanització segueixen estant, ara com fa dos mil anys, en la conversa amistosa desinteressada i interclassista, en la “no-instrumentalització”, en el treball ètic dels valors finals, en l’art de la desvinculació independent per a enfortir la individualització abans que caure en el gregarisme automàtic, en la micro-política de promoció de relacions personals plenament empàtiques i intersubjectives, en l’èpica argumentativa generosa per dotar l’espai públic de major consistència…

imatge: “Compre, per tant sóc”. No és el mateix “consumir una identitat que consumar la subjectivitat”; el Diccionari Català-Valencià-Balear li dóna a “consumir” el matís de “destruir, gastar, fer desaparèixer, fer perdre el vigor o la virtut”, mentre “consumar” està més en el plànol de “dur al seu acabament o perfecció”. També ho tenim en compte des de fa molts anys: “no és el mateix viure per a treballar que treballar per a viure”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!