Anotacions rizomàtiques

GOTS DE TE a la menta i herba sana: whiski magrebí! Escoltant música moresca de percussió que vam comprar a una tenda de la Plaça Jema El Fnaa. Qualsevol de nosaltres pot arribar en un cotxe de lloguer fins als oasis de Kelaa-M-gouma, Tinghir, Tinejdad, Erfoud, Rissani o Merzouga. La passió pel desert, amics tots, també s’intensificaria fent  l’itinerari trans-saharià que va per exemple de BÉCHAR fins a BECHIR: la musicalitat homofònica dels noms dels dos municipis algerians es presta per a  titular un llibre de viatges en anglés:

“From Béchar to Bechir: journeys below the Sahara road”. Per a fer més picant el relat del viatge, caldria posar un triangle amorós, algunes turmentes d’arena, sucs de taronja, música de llaüts, confidències de tuàregs, jaimes, nits al ras, vastituds visuals, embriagueses exòtiques, observacions sobre els habitatges i els habitadors, interpretacions “agro-líriques” sobre els pous d’aigua i el deconstruccionisme de Jacques Derrida per a explicar una conversió crepuscular a l’Islam de qualsevol personatge secundari:  tornarem d’allà ben morenets! “In xal·là!”

Notícia d’actualitat a la Universitat d’Alacant:
http://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/octubre2010-25-31/l-ambaixador-d-algeria-a-espanya-reclama-estudiar-el-fons-historic-comu-en-la-inauguracio-de-les-i-jornades-hispanoalgerianes-en-la-ua.html

cançoneta “Ia Raiah”, del mític Dahman El Harratxi

(video difòs al blog del  nostre amic d’Elx, Joan-Carles Martí Casanova: http://extremsud.blogspot.com/2010_07_19_archive.html )

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!