Blog d'en Xavier Mir

Do You believe in Democracy?

Fa temps que rumio que fa falta un gir en l’estratègia que tenim plantejada. No estic segur que l’esforç blocaire que estem fent tots plegats sigui ja tan eficaç com temps enrere o tan efectiu com voldríem. Tot ajuda, cert, però ara ja som en una fase prou avançada del procés perquè puguem exigir-nos una reflexió addicional. Podem fer alguna cosa més? Ja hem anat a Brussel·les, ja tenim una excel·lent implantació a la blogosfera i a les xarxes socials, etc. Però no perdem de vista que encara no tenim l’estat propi que necessitem. Això vol dir que encara podem fer més coses o reorientar les que estem fent.

Per on poden anar els trets? Doncs jo diria que cal reflexionar sobre el missatge i sobre les persones a qui ens dirigim. Ja sabeu que jo no sóc expert ni en màrqueting ni en planificació estratègica ni en comunicació política. Però que no domini tots aquests aspectes no vol dir que no sigui conscient de la necessitat que en tenim i del profit que en podem treure. Fa unes setmanes vaig preguntar, via Twitter i en el marc d’un acte de CDC, com seria una campanya per la independència. Només Toni Aira em va respondre, i fugint d’estudi. Les campanyes de comunicació política, ara mateix, es dirigeixen a guanyar eleccions molt més que no pas a guanyar la independència.

Els meus recursos són limitats en temps, en capacitat i en efectivitat, però aquí teniu un tastet del que es pot fer. El missatge es pot emmarcar en una mena de campanya  via Facebook destinada a aconseguir que els Estats Units girin els ulls cap a l’Estat espanyol i les seves mancances democràtiques tant a Catalunya com al País Basc. La decisió de Carme Chacon o el reportatge suec del qual parlava al darrer apunt poden ser un bon punt de partida.