Tampoc no acceptaré algunes propostes, com ara la que corre pel Facebook amb el nom “Vull poder votar No a L’Estatut que surti del Tribunal Constitucional“. Crec que el rebuig s’ha d’expressar d’una altra manera i demano a les 1.700 persones que s’hi han afegit que hi reflexionin. Algú s’ha plantejat què podria passar si el cansament fa que no voti ni un 30 % i que part dels vots siguin per dir que sí que accepten l’Estatut retallat? I fins i tot en el cas que sortís un No ben clar, aleshores què faríem? Una nova votació per decidir si convoquem una altra consulta?
La resposta passa per una manifestació i per una consulta democràtica amb tota seguretat. La manifestació ha de servir perquè la ciutadania expressi el seu rebuig a la sentència, però no només això. Quan diem el que no volem també hem de donar alternatives. La qüestió és amb quin missatge ens manifestem. Ho fem en clau de rebuig o en positiu?
Acte de Sobirania (bloc i Facebook) proposa que en les 24 o 36 hores posteriors a la publicació de la sentència ens concentrem davant les nostres institucions i fem un acte simbòlic per enterrar el model autonòmic. Es tracta de demanar als nostres representants democràticament escollits una alternativa davant d’allò que nosaltres rebutgem perquè s’ha demostrat inútil: l’estatut i el model autonòmic. Els demanem que proposin alguna alternativa (que no sigui acatar la sentència sense més o continuar com si res, és clar) i els avisem que al cap de quinze dies anirem a buscar la resposta.
Podem basar la nostra unitat d’acció en aquesta proposta? Algú hi està en contra o hi veu problemes?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord amb la manifestació multitudinària i demanar una alternativa a la classe política que no sigui la submissió. De totes maneres la resposta de la societat civil ha de ser molt contundent ja que no em refio que la classe política catalana simplement faci algun escarafall i en realitat acabi acceptant i justificant la submissió com normalment estan acostumats.
Pensem que la responsabilitat sera en un percentatge molt important de la societat civil i s’ha d’anar a totes per obligar-los ni que sigui a contracor a treure la dignitat per un cop a la vida.
Salutacions.
Albert Cortés.
Totalment d’acord amb el què proposes.
Aquest cop va de debò i hem d’aconseguir com sigui una resposta immediata davant les institucions, per després convocar una gran manifestació amb un missatge positiu que sobretot contradigui de forma genèrica el què el TC retalli:
– Som una Nació! (en contraposició a ribotades del TC)
– Els catalans volem decidir sobre el nostre futur
– I els nostres calers, on són? Concert Econòmic!
…
Anem en compte que l’anada a Brusel·les no ens faci despistar del què s’està coent desde Madrid. Esperem que Brusel·les també suposi un revulsiu manifestatori.
Ha arribat el moment de fer un pas més ferm del Moviment d’Alliberament Nacional de tal forma que la unió i l’especialització de les plataformes i moviments funcionin com un engranatge ben untat. Tothom ha de saber què ha de fer i hem de diversificar l’acció real per fer-la més extensiva.
Hem d’assatjar els mitjans de comunicació de “l’establisment”.
Hem d’encomanar la nostra il·lusió a tothom que tenim entorn nostre. Molts d’ells cansats i tristos. Facebook pot ajudar molt en aquesta tasca. Se n’ha de treure el màxim rendiment actuant en xarxa (salvant les diferències: mètode Obama).
Hem de fer pedagogia de l’acció democràtica. Moltíssima gent, molta d’ella jove, no valora prou el dret de poder votar, participar i ser actor en comptes d’espectador.
… Ara que planteges propostes, se m’ocurreixen tantes coses…
VINGA SOM-HI!
Salut i independència!