Ni tu, ni déus com tu. Això li vaig respondre.
No sé si quedarà explicat si ho recullo com una conversa en línies. Ho intento: G – Bé, ara ja has demostrat (?em pregunto) que tens capacitat creativa (?em pregunto). Ara, però, hauràs de seguir per aquesta línia. Perquè, clar!!! La gent ha de reconèixer-te, ha de poder reconèixer-te. (després de dos segons i mig)