No puc estar-me d’afegir un article que he llegit de Jordi Forniel: Filosofar en política.
"(…) Actualment, la filosofia aplicada a la política no és ben vista
bàsicament per dues raons. La primera és que per filosofar cal fer-se
preguntes. Cal qüestionar els dogmes. Cal posar en dubte que el
neoliberalisme sigui l?únic model econòmic possible.
La segona raó és que filosofar en política ens obliga a pensar. Com
volem que sigui el nostre país a llarg termini? Quines dificultats
haurem d?afrontar? Com les podrem superar? Malauradament, la majoria de
polítics pensen en porcions de quatre anys. És potser per tot plegat
que els votants estan desencisats de la política quan la tecnocràcia és
omnipresent. (…)"
Jo afegiria, a la segona raó que ens dona, que aquest problema també el veig en coses encara més properes que les que assenyala. Vull dir que em sembla veig més greu el problema que planteja.
(…)
(…)
Per altra banda, podríem mirar quines són les relacions (jo diria
que n’hi ha) entre aquestes dificultats més quotidianes; aquestes
dificultats de pensar coses properes i quotidianes, podríem dir, i les
dificultats que assenyala l’autor: dificultats per pensar a llarg
termini, preveure dificultats, o cercar solucions a les dificultats.
Aquí la recomanació:Filosofar en política.
El llegeixo a la pàgina de Sobirania i Progrés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada molt el teu bloc i aquestes reflexions, que ens fan adonar-nos que no tot és el que surt en la portada del diari del dia.
El "curt-terminisme" està fent molt de mal, tant a la política (com dius) com a l’economia (la presentació de balanços un cop l’any impedeix pensar en els guanys a llarg termini). La societat en general està desorientada, i a falta d’un objectiu sòlid a llarg, necessita aquestes petites fites per avançar. I així no va bé.