Indústries i caminars.

Després de veure el programa 30Minuts d’avui, dedicat a Picasso i la seva obra El Gernika, s’ha allargassat uns vint minut més la taquicàrdia que m’ha provocat. Cosa que agraeixo. Perquè m’encanta que aquest home, Picasso, em remeni la consciència, el cor, les cames, mans, boca, pensament, i el què sigui.

I com he gaudit d’escoltar a Josep Palau i Fabre parlant del pintor! I de la situació, i del poc enteniment dels qui volien utilitzar el quadre com a transició acabada en un parell d’anys.

Parlant de transició, tant de bo haguera estat d’aquella mida; dos anys (em sembla que han dit). Però aquí m’en refio més de Picasso que dels polítics que volien utilitzar el Gernika.
Si ho penso, un parell d’anys trobo que és suficient. Pot ser ho és per a una transició de debò. Clar que deu ser poc temps per a arribar a la situació de la democràcia actual, que es diu.
I, a sobre, fa poc ens presentaven una segona part. No he estat al cas; però abans -si us plau!- que ens expliquin al TNmigdia algunes de les conseqüències de la primera. Em conformaria d’entrada amb que repetissin unes bones explicacions que varem poder veure a la matinada (això sí; a la matinada!) sobre com es va anant construint el sistema judicial que tants problemes dóna a ciutadans i a juristes rigorosos.

He vist imatges del pintor que recordo de petita. I em sembla interessant tocar el tema de les curses de braus. Aleshores ho solucioní deixant de banda les obres del pintor dedicades al tema; i contemplant qualsevol de les seves altres obres, sense donar-li més importància. I ara segueixo igual; trobo cruel la mort i tortura d’un animal a la plaça, per divertiment o pel què sigui que es faci.

Una cosa que m’ha xocat molt d’aquest documental és que acceptem que sigui el govern d’Espanya que mani ara sobre el quadre. Per dues raons:
1) El pintor va dir que el quadre era un llegat per al poble, per a les persones, no per al govern.
I, 2) Va deixar signat que només podia ser retornat a Espanya a mans del govern de La República. I no és el cas.
Em sembla que són dues coses ben relacionades. I, a sobre -greument segons parer meu- es permeten no deixar que sigui transportat fora del museu en que el varen col·locar. Les raons de l’estat de la tela em sembla que no valen. D’altres no sé si en donen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!