Indústries i caminars.

Comentava l?altre dia un detall que relacionava amb la cerrazón a que fa referència Víctor Alexandre a La
paraula contra el mur. Jo venia a dir que aquesta postura de cerrazón és alguna cosa com un engany
que he vist a vegades.

Plantejava la següent situació com a exemple: ens podem
trobar amb algú, en un moment donat; o que, en referència a un moment donat,
ens vol colar un cop de porta als nassos fent veure que es tracta d?un cop de
nas contra un mur. Aquestes situacions, lamentablement, es donen.

Volia assenyalar semblances pel que fa a estratègies
utilitzades; desànim que pot generar una i altre situació; i a la necessitat de
provocar certs enganys; especialment preocupada pels perceptius.

També els comparava pel que fa al que considero un remei bàsic
en ambdós casos: mirar bé, i oferir un petit record a la sensibilitat i a la raó.
Ara afegiria que ho veig així, perquè el
primer problema que crec hem de salvar aquí és el possible engany: que ens
creguem cerrazón per argument; o que no recordem el pas d?una
porta.

De moment tan sols vaig aconseguir una diferència. Suposem
que em trobo en la situació que descric. I jo li explico al senyor que està a
la taula que hom em vol fer creure que no hi ha pas a la porta, que hi ha un
mur, quan jo m?acabo de donar un cop de porta als nassos.

(…)

(…)

Aquest senyor de la taula em pregunta: ?Bé, com fas diferència
entre una i altra cosa?? ?Com estàs segura que no estaves davant un mur??

Jo li responc: "Bé; primer perquè el cop és ben diferent;
contra un mur el cop és diferent que contra una porta quan estàs al pas. I també
es diferencien en les circumstàncies en què un o altre es poden donar. Aquí la
sensibilitat ajuda; pot provar d?imaginar com serien un o l?altre. Contra un
mur pots donar-te un cop per descuit, no per sorpresa; i em sembla que normalment
no serà tan fort com el d?una porta."

El record a la raó crec que també és important. Perquè el
que m?he trobat és que, quan hom vol passar per alt que ha donat un cop de
porta; o quan hom no vol acceptat que s?ha donat un cop de porta; o quan hom no
accepta que vol donar un cop de porta; sovint apel·lem a murs (o parets) per mirar d’estalviar-nos donar
raons.
Jo crec que a vegades pot haver raons que justifiquin algun d?aquests
cops. Però diria que a ningú li passa pel cap dir que no ha de donar raons pel
fet que topis contra un mur. Més aviat et preguntarà com és que et despistis; et demanarà raons a tu.

Aquest dia ho expressava d?aquesta manera:

Una clara diferència és que en la situació d?un cop de
nassos contra un mur real no hi ha pas, perquè no hi ha porta; però ?i això és
significatiu- en la situació d?un cop de porta als nassos hom ha d?estar al pas
de la porta.

Ara afegiria que, poc o molt, al pas de la porta hi passa
aire.

Salutacions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!