Aquest capvespre, aprofitant la bonança dels primers dies de tardor, m’he calçat les espardenyes per fer una llarga passejada. He triat les tradicionals, amb vetes negres, i he descartat les innovadores -sense vetes- que vaig comprar a Arenys de Munt.
El diumenge tretze de setembre va ser el dia de la consulta per la independència convocada a Arenys de Munt. Convidat per la comissió organitzadora m’hi vaig estar tot el cap de setmana i vaig tenir temps de tafanejar per les botigues obertes. A tocar del Centre Moral i l’Ajuntament hi ha l’establiment d’Espardenyes Soler (www.jaumesoler.cat), un negoci familiar obert l’any 1880, sempre dedicat al món de l’espardenya que uneix la tradició amb la modernitat. Em va sobtar el model d’espardenya que han dissenyat: sense vetes, molt còmode i flexible que es pot mullar i rentar a la rentadora, especialment pensada pels balladors de sardanes (més que no pas per anar pel tros).
El lema de la casa és “l’espardenya del bon català” apel·lant a l’autoestima identitària, també en l’habillament personal, com fan altres pobles europeus que reivindiquen, tot modernitzant-les, les prendes tradicionals. A Escòcia, em va sorprendre els vestits de gala a la manera dels clans tradicionals que lluïen els assistents -d’aspecte benestant- a un casori al millor hotel d’Edimburg. Fins i tot, duïen un coltell al mitjó alçat. Els catalans difuminem els trets que ens singularitzen a l’hora de vestir, només en les activitats folklòriques ens permetem aquesta expansió, i també esporàdicament en les manifestacions independentistes apareixen algunes barretines. Sense caure en el neoruralisme postís, la reintroducció de les espardenyes -encara que sigui sense vetes- em sembla un gest de normalització d’allò autòcton, també en el calçat. Personalment, però m’estimo més les tradicionals amb vetes negres per anar al defora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va com va això, Jaume!
(tinc un dia de tòpics, com l’espardenya)