L’any 1969, el del festival de Woodstock, jo tenia onze anys i només m’arribaven les imatges en blanc i negre de la TVE. Vaig anar creixent a la recerca dels rastres d’aquell mític encontre musical a casa nostra.
Una d’aquestes troballes va ser el descobriment de “La Traviesa”, el “bluegrass-bar” de Torredembarra, obert l’any 1978. Des d’aleshores ençà he estat visitant fidel, però discontinu, d’aquest local entranyable, on l’ambient és plàcid i agradable, s’hi pot xerrar i escoltar música de la bona i on els diumenges al vespre, hi ha concert. L’ànima del lloc és en “Jota”, un personatge de la vida torrenca, (també en Pere, atent des de l’inici als consumidors de beguda i sons). Allí he compartit xerrades amb els amics de debò, com el Joan Masalles, i retrobat homes i dones de la meva generació, els que rondem -amunt i avall- la cinquantena.
Ahir hi havia festa grossa a “La Traviesa”, dins els concerts d’estiu hom commemorava els quaranta anys del festival de Woodstock. EL conjunt que actuava eren els “Surfin’burritos”, (rock and roll barceloní del bo). Una gernació omplia l’espai a l’aire lliure que rodeja la casa de fusta on hi ha el bar pròpiament dit. Amics i coneguts, públic de diverses generacions, ballàvem i gaudíem de la marxa melòdica dels rockers. A la fresca, una nit preciosa, -d’un dia calurós en desmesura-, la sensació era revitalitzadora, plena de vida quan tots els anhels semblen abastables, en aquestes vacances domèstiques que presagien tempestes i no precisament meteorològiques. Mentre no arriben, viurem, malgrat tot, viurem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Iepa!! Nosaltres tambe varem ballar amb els Surfin Burritos!!
Ronck and roll per sempre.