Amb l’estiu que ja s’anuncia torna a venir de gust fer el ressopó a la fresca, fer-la petar acompanyant la conversa amb àpats lleugers que facilitin la conversa amena i entranyable.
Quan era xiquet m’agradaven les nits, quan havent sopat, tota la famíla agafava cadascú la seva cadira i tothom baixava al carrer a xerrar amb el veïnat. El ressopó abans de dormir tancava la jornada. El meu pare li agradava l’ou dur, o uns cargolins amb vinagreta o una mica de sang fregida amb vi blanc. Ahir, mirant d’emular episodis d’antany, vaig innovar la recepta i vaig fer unes cloïsses amb absenta per compartir-les amb el meu fill ben retornat a casa un cop enllestits els estudis i a punt d’anar-se’n a Bolívia (alerta amb el pollastre i les seves conseqüències, com diu el company Evo).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!