Avui és festa major a Tarragona, Santa Tecla gloriosa, patrona dels tarragonins. Una jornada castellera de primer nivell, una bona ocasió per menjar espineta (de tonyina) amb cargolins i una diada de retrobament amb les tradicions locals.
Significativament, hi ha pocs pares que inscriguin al registre civil les xiquetes amb el nom de Tecla. També ha disminuït l’ús col·loquial de les variants autòctones del tarragoní, un subdialecte pont entre el català occidental i l’oriental. Xec, aquet, bajoca, moresc, fesols, llangonissa, aubercoc, auberginia, dafora, alegu, pataques són mots que s’empraven habitualment als pobles del Tarragonès fa unes quantes dècades i que ara nomès s’escolten en els ambients castellers -esdevinguts una mena de reducte lingüístic-.
A la diversitat de la llengua catalana a la ciutat cal afegir la parla del Serrallo, el barri de pescadors, amb les seves pròpies variants. Sortosament tenim a l’abast dos llibres de lectura imprescindible: “Estudi lingúístic sobre la parla del Camp de Tarragona”, del tarragoní Daniel Recasens Vives, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985 i “El vocabulari dels pescadors de Cambrils” del cambrilenc dissortadament ja traspassat Josep Lluís Savall Rom (Cambrils, 1959 – Girona, 2006), Associació d’Estudis Reusencs, 1991.
Personalment, m’he afegit a un grup del facebook “Jo també parlo tarragoní”, que s’ha creat amb el propòsit d’anar reintroduïnt -també en aquet bloc- les expressions nostrades que ens singularitzen i contribueixen a enriquir la llengua nacional, excessivament estandaritzada i devaluada a TV(E)3.
En els darrers mesos ha sorgit un moviment cívic local “Mou-te per Tarragona“, amb objectius sociopolítics (incidir en la planificació territorial i administrativa del Camp de Tarragona) i, si es consolida, potser també culturals. La revitalització de la parla autòctona tarragonina podria ésser també un ingredient d’aquesta incipient renaixença de la identitat local.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i Visca Tarragona. No en sóc originari, però trobo molt encertat e que proposes. Les diverses parles són enriquidores.
Un comentari sobre “aquet” Els que no són de Tarragona i ho llegeixin poden pensar que es tracta d’una falta ortogràfica perquè la resta de comarques també diuen “aquest” amb s muda. No trobaran on rau la diferència. Als no tarragonins els indico que en les comarques del sud el femení d’aquet és aqueta i aquetes i que per tant l’aquet tarragoní no és idèntic a l’aquest amb la s muda.