En altres ocasions he parlat en aquest bloc de les excel·lències del bloc de Magda Díaz Morales, un dels millors que es publiquen a la xarxa sobre literatura. Ara em sembla correcte tornar a parlar-ne arran de la publicació del número 8 de la revista “Narrativas”, una iniciativa en PDF editada per Emilio Manzano i
Divendres passat vaig participar a la Taula Rodona ?La literatura catalana 300 anys després d?Almansa", dins el Premis Octubre de València. Es tractava d?analitzar la situació de la literatura catalana actual i la taula va comptar també amb la presència de Sebastià Alzamora i Vicenç Llorca. Us deixo a ?El violinista celest? un resum de
Anava jo controlant els dies i finalment se m?ha passat. Però allò cert és que el dia 21 d?aquest octubre ha fet tres anys que ?El violinista celest? és a la xarxa. Amb èpoques de més presència i amb èpoques de menys, però allò cert és que el bloc forma ja part de la meva
El passat dia 18 d?octubre vaig tenir la sort de conduir l?homenatge amb que la Casa de la Cultura de Girona celebrava la trajectòria intel·lectual i humana de Feliu Formosa. Puc dir que la categoria dels participants ?m?hi excloc modestament d?aquesta afirmació, és clar- va configurar una nit màgica, sens dubte merescuda pel poeta. Però
Constatem cada dia que vivim dins d?un món globalitzat. Hi ha la societat global de la informació, la del transport, la de la política, fins i tot una transnacional estètica que marca les tendències de l?art contemporani. Però hi ha conseqüències que no accepten una anàlisi tan simple. Com ens afecta la globalització a un
Segurament pocs d?entre els qui vam iniciar aquesta tasca blocaire, una mica esclava i, aparentment, poc productiva, ens imaginaven l?empenta que amb el pas dels anys acabarien tenint els blocs. Gairebé tres anys després de començar El violinista celest -ja avisaré per l?aniversari- els blocs s?han revelat com un mitjà de comunicació potent i independent,
Si hi ha una característica evident de l?evolució literària a l?inici del segle XXI, aquesta és la infiltració en la gran literatura que han dut a terme alguns gèneres narratius dits minoritaris o, injustament, menors. La novel·la negra o de detectius, la novel·la eròtica, la novel·la de terror o la novel·la de ciència-ficció, s?han integrat
Un embussament de dues hores a Mollet del Vallès, l?accident del divendres a la tarda i el temps tempestuós van evitar que la crònica dels dos dies de poesia en aquesta ciutat que tots ens estimem fos completa. Això no obstant, les bones sensacions ens han acompanyat al llarg de les Jornades celebrades a la Casa
Deixem a la dreta la muntanya sempre sorprenent de Montserrat i de seguida entrem a la Segarra, on ens saluden aquests pobles encolomats a petits turons, atalaies minúscules d?un altre temps. És un dia assolellat i ventós que accentua els grocs imminents de la tardor. Hem quedat amb Jordi Pàmias al seu poble natal, Guissona.
L?any passat, tal i com explicàvem en el seu moment a El violinista celest, vam tenir ocasió d?assistir a la Primera Trobada de Poetes dels Països Catalans, a Girona. El manifest interès de les jornades, la qualitat de les ponències i actes i el plaer sempre superlatiu de viure la ciutat, van construir bons records, tant des
Des de fa algun temps que els e-mails d’en Jaume Benavente tenen costum d’aparèixer per sorpresa al meu correu. Alberguen sempre alguna reflexió encertada, un petit tast del quotidià en clau literària, o senzillament notícies per alimentar una amistat futura. Ja durant la dècada dels 90, molt abans de tenir-ne cap contacte personal, l’obra d’aquest
Un xàfec impressionant, d’aquests que deixen anar tota la quantitat d’aigua que hauria de caure als pantans i no cau, va marcar els moments previs a la taula rodona sobre la "Funció social de la poesia" que vaig moderar a Girona. Era la taula de cloenda d’un cap de setmana interessant, ple d’idees i petits
Constato amb alegria que en Sala ha anat millorant el nivell de la seva participació, cabdal a les Jornades, i amb una mica de tristesa que els comentaris afegits pels internautes no són gens representatius del que corre per la blogosfera. Després de llegir les intervencions d’avui –molt encertat en Serra quan es pregunta el
Pensava jo que tots els blocaires ens havíem avançat a les notes d’en Sala quan he llegit això de la "Blogcrònica" i he pensat: així que t’amagues darrere la paraula futura, estimat! Ahir proposava, com ja he fet altres vegades seguint l’estela de companys de la xarxa, que la paraula fos "blocrònica", potser perquè m’agrada
Després de passar bona part del matí entretingut per la transmissió a rajatecla -el corrector em diu que no és correcte, però tant em fa- que ens ha fet en Toni Sala, m’ha donat per a diverses perplexitats que, coses de la causalitat, apuntava en part al meu post anterior. En Sala ha passat un