El violinista celest

Constatem cada dia que vivim dins d?un món globalitzat. Hi ha la societat global de la informació, la del transport, la de la política, fins i tot una transnacional estètica que marca les tendències de l?art contemporani. Però hi ha conseqüències que no accepten una anàlisi tan simple. Com ens afecta la globalització a un nivell més íntim? Com influeix perquè les nostres vides interiors siguin diferents?

Fa temps que estem connectats amb la resta del món, però ens enganyem si seguim pensant que són les màquines -telèfons, ordinadors, vehicles- els actors de la present modernitat. La realitat és molt distinta. A qui afecta vertaderament el progrés tecnològic actual és a l?ésser humà, a les persones com a ens individuals, autònoms, imprevisibles. És ben cert que funciona una multinacional de les idees, una mena de transmissor que pregona veritats universals, però al capdavall allò que hi ha a l?origen de cada fet a tot arreu del món són els comportaments de cada persona, individus sotmesos encara a tradicions ancestrals que han influït decisivament en la seva evolució…

No es tracta de rescriure L?origen de les espècies, però sí d’entendre que, lluny de la paranoia universalista que van avançar George Orwell (1984) o Ray Bradvury (Farenheit 451), allò que engeguem quan posem en marxa un ordinador no són pas els valors eterns de la cultura europea sinó una multiplicitat enorme de possibilitats que juguen amb comportaments i amb formes d?entendre la vida oposats en extrem.

El cineasta mexicà Alejandro González Iñárritu, sempre amb la col·laboració de l?enorme escriptor i guionista que és Guillermo Arriaga (El búfalo de la noche, Barcelona, Belacqva, 2006), fa anys que ens trasbalsa amb propostes ben distintes del convencional. Només cal recordar la inquietud que transmetien Amores perros (2000) o 21 gramos (2003). Però ara, amb la recent Babel, aquest director que assegura necessitar el caos de les grans ciutats per posar-se a la feina, ha anat una mica més enllà. Ens mostra el que un esdeveniment aïllat al més perdut del desert marroquí pot suposar a la resta del planeta; ens informa, amb una intensitat gairebé desconeguda, de l?altre tipus de connexió que parlàvem, la més íntima, la més tribal. Com ens afecta el comportament dels altres, fins i tot dels més llunyans de les nostres coordinades d?actuació. I a més a més ho fa sense maniqueisme, deixant ben clar que fins i tot les tribus més avançades -la industrial Japó, els democràtics USA- no queden fora d?accions contràries a la lògica d?un humanisme global.

Però Iñárritu va més enllà i, amb la seva manera de narrar, tan a prop de la consciència, de les sensacions íntimes, ens fa qüestionar-nos fins i tot els models plans i superficials que hem escollit per narrar les nostres vides, per declarar-nos ciutadans del món. Babel, amb la seva força incapaç de deixar-nos indiferents, deu ser un film per a la reflexió. 

(Publicat al Diari de Tarragona)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!