El violinista celest

Després de passar bona part del matí entretingut per la transmissió a rajatecla -el corrector em diu que no és correcte, però tant em fa- que ens ha fet en Toni Sala, m’ha donat per a diverses perplexitats que, coses de la causalitat, apuntava en part al meu post anterior. En Sala ha passat un moment sens dubte dur i difícil, però al poc s’ha anat agafant i la feina li ha donat per a informar-nos extensament de les Jornades sobre "El dietarisme i el nou dietarisme de blocs". Les primeres impressions d’aquesta lectura foracongrés és que les posicions entre els dietaristes clàssics i els blocaires es troben més allunyades del que la realitat ens mostraria. Em sorprenen algunes afirmacions sobre la rapidesa en l’escriptura i l’edició dels textos als blocs, i em pregunto…

si els dietaristes tradicionals -dels quals no em puc excloure- coneixen vertaderament el vehicle del qual estan parlant. Qui pot assegurar que un text de bloc no ha estat escrit al llarg de cinc anys, corregit, considerat, tornat a corregir i tornat a considerar? No es pot argumentar que els blocs tenen la mancança de la celeritat, perquè no hi ha cap ordre establerta que ho postuli. D’altra banda, si afirmem -cosa molt distinta- que molts dels blocs tenen aquest problema, es podria respondre que també en literatura hi ha en Dan Brown i en Jaume Cabré i a ningú se li acudeix considerar que "la Literatura" té un problema d’incontinència verbal o de cigronisme estètic arran de la lectura del primer.

D’altra banda, dono per fet que moltes paraules dels participants tenen més a veure amb el moment concret que amb les seves autèntiques opinions. El directe té aquestes coses i potser en una circumstància més raonada no es farien afirmacions tan severes. I dit això, sense voler carregar de responsabilitat en Toni Sala, he de parlar de l’únic dubte que se m’ha presentat llegint la seva blocrònica: De debò alguns dels participants han estat tan callats o el mitjà que tot just discutim té aquestes coses? Pot en Sala abastar-ho tot de manera que no quedin infrarepresentades les opinions d’alguns participants? Són qüestions sens dubte difícils i potser algun dia ens hauríem de plantejar el bloc amb audio, és a dir, poder tenir accés, ni que fos a posteriori i a través del mateix bloc a les gravacions originals de les Jornades. No seria així més completa la funció de les blocròniques?

• A la foto, en Toni Sala, abans de patir els rigors del directe.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!