El violinista celest

Constato amb alegria que en Sala ha anat millorant el nivell de la seva participació, cabdal a les Jornades, i amb una mica de tristesa que els comentaris afegits pels internautes no són gens representatius del que corre per la blogosfera. Després de llegir les intervencions d’avui –molt encertat en Serra quan es pregunta el perquè de tot això i, a més a més, gratis!– em venen al cap una sèrie de conclusions, si es vol provisionals…

      1. La distància advertida amb alguns dels dietaristes clàssics -i que consti que no m’excloc d’aquesta categoria- és preocupant, sobretot perquè semblen espantats en alguns casos davant el vehicle usat pels blocaires. Preocupant per haver de recordar que el mitjà no fa la cosa, que si a Garcia Márquez se li acudís d’escriure per capítols Cien años de soledad en un bloc no per això deixaria de ser literatura…

2.       La sensació que tenim a les mans un univers nou, a desenvolupar, a convertir en alguna cosa que pagui la pena. Això no vol dir que tots els blocaires hagin de ser com El Llibreter, Notes al Marge o Combray. Però sí s’hauria d’exigir un mínim de qualitat, de preocupació per la llengua, de capacitat d’anàlisi o de força narrativa. Això com a ideal, que després si algú vol escriure bajanades té tot el dret i tots els meus respectes, però no el llegiré. En tot cas, hauríem de ser conscients que en aquest camp ningú no té dret a posar portes.

3.       Una vegada més s’ha demostrat la força d’aproximació, d’assalt a la realitat, que pot tenir la "blocrònica". Si som capaços de combinar-la bé amb altres recursos -llegiu audio-visuals- tenim a les mans una gran eina que anirà evolucionant fins a límits insospitats.

4.       Tots aquells que es declaren "ante-diluvians", amb tots els respectes, pateixen una manca de curiositat notable davant d’un mitjà que, en tot cas, si no transforma l’essència de la literatura o del periodisme, pot ajudar a la seva difusió o a trobar-hi nous camins. I ja ho va dir Ezra Pound: "Quan perd la curiositat, la gent es mor."

5.       Els blocs són d’allò més interessants a l’hora de comentar la realitat, l’últim esdeveniment polític o social, l’últim acudit, però també es fan necessaris blocs de referència -alguns d’ells presents a les Jornades- que, cadascú en la seva modalitat, ens facin avançar.

6.       Davant de les dificultats editorials per a publicar certa literatura del jo, els blocs poden ser un vehicle per anar provant els motius que ens mouen a l’escriptura. En cap lloc hi ha escrit que una nota de bloc hagi de ser apressada. Pel contrari, com una revista canadenca que publicava crítiques de llibres antics, la xarxa és un bon vehicle per aquelles notes que, segons la societat actual, s’hagin quedat fora del temps.

7.       Tot i reconèixer la vàlua i l’interès de les Jornades, em fa l’efecte que en l’estadi actual aniria millor una reunió a porta tancada, posar problemes sobre la taula, evolucions possibles d’allò que tenim entre mans, i sobretot, i molt important, evolucions estètiques i visuals, sense convertir el bloc en un anunci de Citroen però mirant d’avançar a la velocitat necessària.

Per últim m’agradaria proposar algunes blocròniques que podrien resultar interessants…

1.       Seguir un pintor durant la creació d’un quadre, amb textos, fotografies i, fins i tot, vídeos.

2.       Posar un emissari en la pròxima edició de la Fira de Frankfurt -però que comenci ja o es perdrà moltes coses.

3.       Introduir algun blocronista durant una sessió del Parlament.

4.       Instal·lar un blocaire a la redacció de Vilaweb que ens expliqui en viu i en directe com s’ho foten en aquesta casa per arribar a tot arreu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!