El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Un xàfec impressionant, d’aquests que deixen anar tota la quantitat d’aigua que hauria de caure als pantans i no cau, va marcar els moments previs a la taula rodona sobre la "Funció social de la poesia" que vaig moderar a Girona. Era la taula de cloenda d’un cap de setmana interessant, ple d’idees i petits conflictes de la societat poètica que vivim. D’entre tots els actes s’hauria de destacar el recital de poesia que van fer Bartomeu Fiol i Màrius Sampere dins de l’homenatge que els va retre la I Trobada de Poetes a Girona, i el debat final, on tots els assistents van coincidir en què l’aturada que pateixen les grans col·leccions de poesia nascudes durant la transició és preocupant, i que, ara per ara, les petites editorials venen a cobrir aquesta absència.
D’altra banda, confirmant la màxima que avisa sobre la importància dels fets aparentment insignificants, van ser uns dies plens de descobertes…
I és que més enllà de les ponències i el retrobament amb els amics, ens va sobtar l’ofici d’un poeta jove com ara Joan Todó, la millor notícia del número 1 d’una revista modesta, Divers, una col·laboració entre escriptors catalans i d’Amèrica Central. D’en Todó sorprèn no només la correcció tècnica del poema, també una maduresa de llenguatge i de discurs que no sempre es troba amb facilitat. Com a mostra em permeto la llicència d’oferir dins "El violinista celest" un dels poemes de Joan Todó inclosos a Divers, convençut del seu bon nivell…
Aürts
Per primer cop, les coses contemplades:
les ungles brutes, l’araboga gris,
l’enyor, la llum oblidada, els parpres.
La fi de mes, la incertesa, l’espill
de cada bar, les marques de beguda,
la cova per on caminem, la pluja,
la taca de carmí, la nosa, l’acte
a cada crull de cada cova abstracta…
Tornar a mirar, per primera vegada:
la cambra molla, l’asfalt inventant-se,
la fi de mes, la sang, els peus exactes,
la pluja avui, l’avinguda, la son,
el saber fer, les deixes d’una nit,
la pluja avui sobre la sang, mirant-se.
Però no va ser l’única bona nova lateral de la I Trobada de Poetes de Girona, on escriptors i crítics com Jaume Subirana, Jordi Julià, Manel Guerrero, Enric Sòria, Sam Abrams, Sebastià Alzamora, Montserrat Rodès o Marc Romera, entre d’altres, van tenir moments meritoris en les seves respectives intervencions. L’altra va ser l’encontre amb el poeta gironí Roger Costa-Pau, a qui havia llegit però no coneixia personalment. En Roger em va fer a mans un exemplar del llibre 36 poemes a partir del 36, de Ricard Creus, una reedició feta dins la col·lecció que anima i dirigeix: Curbet Comunicació Gràfica. Un bon començament per a una aventura editorial que ha publicat també un llibre de Carles Hac Mor, Ad libitum, i que anuncia nous poemes de Montserrat Rodès, sempre una sorpresa per la seva intensitat lírica, tal com va demostrar al recital de poesia que va cloure la Trobada.
La Casa de Cultura de Girona ha situat l’univers de la poesia al centre de la vida literària d’aquesta ciutat, amb la bona feina a l’ombra del seu responsable Lluís Freixas. Que duri molts anys!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!