El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Des de fa algun temps que els e-mails d’en Jaume Benavente tenen costum d’aparèixer per sorpresa al meu correu. Alberguen sempre alguna reflexió encertada, un petit tast del quotidià en clau literària, o senzillament notícies per alimentar una amistat futura. Ja durant la dècada dels 90, molt abans de tenir-ne cap contacte personal, l’obra d’aquest autor havia cridat l’atenció de la meva tasca crítica. Però tot i l’interès dels seus llibres d’aquella època, la seva obra recent ens parla d’una nova evolució com a novel·lista que, segons crec, comença amb la novel·la Camps de lava (Barcelona, Proa, 2000) i que, fins ara, ha tingut la seva culminació amb la recent Nocturn de Portbou (Barcelona, Rosa dels Vents, 2003), que també destacava al seu bloc l’amic Llunàtic.
Aquesta novel·la serà el motiu de l’acte que ha organitzat el Club de Lectura de la Biblioteca Vapor Vell, de Sants. Amb la presència de l’autor, es parlarà del Nocturn… i d’altres obres de la seva producció. Sense oblidar les novetats que s’anuncien, com ara la novel·la curta L’ajudant de Kepler, recent guanyadora del premi Joaquim Ruyra. Serà un acte que no s’hauria de perdre cap amant de la narrativa actual. Jo no ho faré. I no sols per parlar de novel·la. També caldria interrogar en Benavente sobre la seva tasca com a escriptor de viatges, de la qual tenim notícia a través del Viatge d’hivern a Madeira (Lleida, Pagès, 2002), un dels llibres més lúcids d’aquest gènere que s’han publicat últimament.
Ja ho sabeu, doncs. El dia 15 de febrer a les set de la tarda, sota la conducció d’Óscar Carreño, cita ineludible amb Jaume Benavente.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Violinista, m’alegro que tinguis notícies d’en Jaume. Com dius al teu comentari, des del modest blog del LlunÀtic segueixo la seva obra i la faig conèixer, sobretot després que es posés en contacte amb mi d’ençà de la publicació del "Nocturn de Portbou", que havia ressenyat a la meva web personal, "Nocturnal". Miraré de passar-m’hi perquè pot ser una vetllada molt interessant.
D’altra banda, no sé si darrerament has fet una ullada al LlunÀtic, però recentment vaig comentar les "51 tisanes" de l’Ana Hatheray. Un llibre curiosíssim, que m’ha agradat molt i que també m’ha fet reflexionar. Aplaudeixo aquesta iniciativa sorprenent que ens eixampla una mica més els coneixements sobre la poesia portuguesa, que no només es quedin en (l’immens) Pessoa.