Ahir vaig participar en una conversa d’aquelles d’estiu, quan les neurones comencen a recuperar-se de la ponentada que ens va afectar. Una d’aquelles llargues converses de sobretaula on comences parlant del temps (ahir era tema obligat) i acabes parlant de política, tot passant per l’aspecte filosòfic que suposa ser afeccionat de l’Atlético de Madrid. El
És la quantitat que es gastaven (dels nostres diners) per mantenir una línia AVE Toledo-Conca-Albacete. En una línia que era usada per nou persones cada dia! I nosaltres, a la Safor, no tenim dret a anar en tren a València. Tenim la comarca al cul del món ferroviari. Per anar a Barcelona, o a Europa,
Curiós i indignant. Ahir, les Corts valencianes, els ocupants dels escons i d’altres àmbits de l’hemicicle van oferir un espectacle simbòlic. N’hi havia per donar i vendre. No cal dir que el símbol que s’ha endut la palma de comentaris és la creu que el nou president de la cambra, el Sr. Cotino, va fer
Ruïnes, oblit i espoli. L’altre dia vaig estar en un dels castells oblidats del nostre patrimoni, de la nostra història. El Castellar d’Oliva és un conjunt de ruïnes, dissortadament, oblidat només pels responsables polítics que se n’haurien de fer càrrec. L’accés és, un tant peculiar. Cal travessar parcel·les privades, camps de tarongers, o travessar la
A la Facultat vaig aprendre la teoria: El bilingüisme és un fenomen individual. El conegut com a bilingüisme social és una fase més del procés de substitució lingüística; el procés que duu una comunitat de ser monolingüe en la llengua A, a ser monolingüe en la llengua B. Al carrer en veig, en veiem, el
Sempre em passa igual. Després de la jornada electoral tinc malestar emocional. Haja pres la decisió que haja pres, hagen estat els resultats els que hagen estat, sempre se’m queda el cos com si hagués perdut una part de la meua esma. La sensació que m’han pres alguna cosa. Permeteu-me que us expose unes quantes
m’adherisc al MANIFEST i a la convocatòria de concentració. Divendres, 20 de maig, a les 7 de la vesprada, a la Plaça Major de Gandia. COMUNICAT La Safor, 19 de maig, 2011 Democràcia real ja! MANIFEST Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que
No entenc com és possible que el poder judicial puga plantejar-se, seriosament, la legalitat de les concentracions de gent que estan produint-se a les nostres places. No és comprensible si encara pensem que les places són públiques. Que ja no ho són; ja no són l’espai, àgora, on el poble es reuneix per parlar, per
Una Safor empolada. Això és el que ens proposen els partits que ens governen. Ens governen? No, ens manen, pensen per nosaltres, actuen per nosaltres. Això de preocupar-se per nosaltres em recorda la preocupació pel poble de molts líders sense caràcter democràtic. La premsa comarcal duu avui una notícia que “alegra tots els saforencs” o,
De com el doblatge empobreix el treball original, de vegades. De com amagar la programació del cinema en valencià en les sales on es fa. Hui he anat al cine per veure El discurs del rei, a les sales ABC del centre comercial de la Vital, a Gandia. I és que al nostre racó de
En el meu darrer apunt vaig parlar de la reescriptura de la història. Hi posava exemples de política internacional. Ara vull quedar-me més a prop, a casa mateix, per fer una breu pinzellada d’aquests intents manipuladors a què ens veiem sotmesos cada dia, a casa nostra. El Govern de la Generalitat valenciana va fer tots
La novel·la de Georges Orwell, 1984, és un llibre que ha estat qualificat de visionari per la crítica que feia dels estats sorgits de la revolució soviètica. Però, la visió d’Orwell no s’aturava en la praxi política emergent d’aquelles revolucions. La lucidesa de l’escriptor britànic anava més enllà. Més encara, també, de la descripció d’un
La màxima “si allò que has de dir no és més important que el silenci, calla” pesa sobre el meu full en blanc. Espere que tot allò que diga ací, siga, per a algú de vosaltres, més important que el silenci. Amb aquestes paraules, titubejants, encete una nova senda en la meua caminada pel