Ruïnes, oblit i espoli.
L’altre dia vaig estar en un dels castells oblidats del nostre patrimoni, de la nostra història. El Castellar d’Oliva és un conjunt de ruïnes, dissortadament, oblidat només pels responsables polítics que se n’haurien de fer càrrec.
L’accés és, un tant peculiar. Cal travessar parcel·les privades, camps de tarongers, o travessar la pedrera que limita, al nord el puig on s’alça, castigat però resistent, el castell.
El cas és que el castell no ha estat oblidat per tothom. Hi ha restes de caçadors de tresors, i de caçadors dels altres. Arreu del solar podem trobar botelles de plàstic abandonades, cartutxos usats, bosses de plàstic, i d’altres immundícies pròpies dels animals de dues potes.
Uns metres abans d’accedir a l’interior del castell em vaig trobar un cavalló d’un parell de metres i, al darrere del cavalló, un clot, que semblava fet per una retroexcavadora. A l’interior del recinte me’n vaig trobar més, de forats, allò semblava un camp de batalla castigat pels obusos.
Però aquells forats no havien estat fets a resultes de cap setge al castell. Allò era el resultat d’una operació de setge i enderroc de la nostra cultura. De pirates sabedors dels possibles tresors que s’hi poden trobar. Mentre, les autoritats responsables de la cura de la nostra història preocupats per altres menesters més “productius”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!