avui una notícia que “alegra tots els saforencs” o, més en concret, tots els olivans.
Una notícia que és, per ara, únicament un anunci més. I fet en plena campanya
electoral per uns que, ara, no s’hi presenten; però hi tenen interessos
polítics. Una notícia que, d’altra banda, no veig criticada enlloc.
Ens empolaran més
metres quadrats del terme. “Més fusta! més fusta! És la guerra!”
reclamava el líder mundial Grouxo Marx.
Ara tot l’arc polític
amb representació als nostres consistoris s’alegra de la bona nova: més pol! No
en tenim prou amb la bàrbara agressió de l’autopista AP-7! En volem més!
Ara multiplicaran per
dos aquesta barbaritat. I tots, ben contents, en comptes de reclamar, amb totes
les forces, i des de totes les forces polítiques, l’alliberament de
l’autopista, o, com un mal menor, la seua ampliació per encabir-hi, amb el
mínim impacte possible, més vehicles, o d’exigir el tren, de veres, i no amb la
boca menuda, com fan molts.
Els que els anys
vuitanta es negaren que la carretera abandonara la travessia pel casc urbà
d’Oliva, ara reclamen una circumval·lació, una nova carretera. D’altres
s’apunten a la via possibilista, la que ens imposen des de Madrid. Mentre, a
d’altres comarques del nostre país, i en molts altres quilòmetres de la xarxa
viària d’Espanya, la circulació és lliure de peatges.
Oliva és una població
incomunicada per la carretera nacional 332. Els nostres polítics locals s’han
dedicat, sense cap excepció, a demanar la circumval·lació, que no és el mateix
que demanar que traguen la carretera del centre del poble.
Si ja en tenim una, de
circumval·lació, per què en necessitem una altra? Si ja tenim l’autopista, el
que s’aconsegueix amb una (altra) circumval·lació és empolar més la comarca,
inutilitzar molts quilòmetres quadrats per a la vida. I encaixonar més la que encara hi ha. L’exemple el tenim al
terme veí dels pobles del nord de la Marina, on la circumval·lació d’El Verger, Ondara… és una línia paral·lela a l’autopista privada. El
doble de pol!
I el tren?
La xarxa viària de la
comarca té un greu dèficit. La via del tren incomunica la comarca. Un territori on hi
havia una de les línies pioneres del nostre país. Una comarca que era
travessada per la línia Carcaixent Dénia, i per una altra que connectava el
nord i el sud del nostre país, per la costa. Això sí, els ciutadans de Madrid
tenen a tres hores la seua platja. Nosaltres, València, a una hora (amb sort!).
La millor manera de
llevar cotxes de la carretera és potenciar el tren, no és fer més carreteres.
Però, potser, això no
interessa!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!