Quan democràcia rima amb entelèquia. El 14 de novembre de 1975, l’estat franquista, espanyol, va cometre la ignominiosa acció d’abandonar un territori -i els seus habitants- que la retòrica oficial titllava d’una província espanyola més; com Conca, deien. Però, no només la retòrica, als DNI dels sahrauís ponia que eren, “són”, espanyols. La nacionalitat espanyola,
l’Honorable (sic) conseller d’Educació (sic), i més coses, José Antonio Rovira Jover, àlies Rovi, sembla nerviós. Està jugant-se les cartes, les que pot, a demanar que la gent participe en la consulta (referèndum? referèndum il·legal?). M’han sorprés una sèrie de coses que hi ha a les seues cartes, en primer lloc que en compliment del
No ho entenc gens! La situació de l’actual Molt Honorable (sic) President del Consell de la Generalitat Valenciana és, diguem-ne, delicada. Tinc entés que ell és l’únic que té la capacitat (sic), potestat, de convocar eleccions, de dimitir… És clar que, ara per ara, en la dinàmica de la seua fugida endavant no veig que
Al Congrés espanyol s’ha debatut si admet a tràmit la iniciativa del grup polític SUMAR de concedir la nacionalitat espanyola a una série de sahrauís: als nascuts abans de la fugida espanyola del territori, el 25 de febrer de 1976, i als descendents en primer grau dels qui l’obtinguen. Si bé aquesta iniciativa es podria
El 27 de febrer de 1976 va ser proclamada, a BirLehlú, Sàhara Occidental, la República Àrab Sahrauí Democràtica. Era en un context de guerra d’ocupació del territori que havia sigut (i és encara!) territori colonial espanyol (no ho dic jo, ho diu l’ONU). Un moment de transició entre un ocupant que abandonava el territori per
Senyora Robles, L’altre dia, el 7 de febrer, vaig llegir un article seu, al diari Levante. El títol era remàtic, no informatiu, aparentment, com solen ser-ho els dels articles d’opinió. Un títol en què tots reconeixem els indis americans parlant en una llengua que se’ls imposà, i se’ls imposa. Uns personatges dels que se’n
Senyors regidors de l’Ajuntament d’Oliva, senyora alcaldessa, us he enviat una carta a través de les vostres adreces electròniques, les que consten al portal de transparència de la pàgina web oficial de l’Ajuntament. No n’he rebut cap resposta, ni tan sols un acusament de recepció. Serà perquè ja no sóc veí, domiciliat, del poble sobre el
Avui s’ha fet oficial el soterrament i l’oblit amnèsic i culturicida d’un racó (de molts racons) del poble d’Oliva. L’alcaldessa actual i tota la troupe ha muntat un sarau per inaugurar la pota sud (sic) de la circumval·lació d’Oliva. Amb ocasió d’aquest importantíssim esdeveniment (ells en diuen event!) publico aquest apunt sobre un dels racons
Fa 48 anys, el 14 de novembre de 1975, es van firmar els Acords tripartits de Madrid, on tres països (l’Espanya, encara plenament franquista; el regne del Marroc, una teocràcia liderada per un descendent del profeta, i Mauritània una dictadura herència del passat colonial francès), d’esquenes a la legalitat internacional es repartien el territori de
La senyora Concha Andrés Sanchis, Secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, el senyor Miguel Soler Gracia, Secretari autonòmic d’Educació i Formació Professional, i la senyora Isaura Navarro Casillas, Secretària autonòmica del Govern del Botànic del País Valencià, no saben escriure o, si ho saben fer, no lligen allò que escriuen, o allò que signen. No
Hui -26 de novembre- hi ha hagut una concentració de solidaritat amb el poble sahrauí a la plaça de major de Gandia. S’hi ha reunit un bon grapat de gent solidària, s’ha llegit un manifest i s’han cantat càntics sahrauís i consignes de suport al poble sahrauí. Ací teniu el manifest que s’hi ha
L’Ajuntament d’Oliva, la Safor, amb un ajut econòmic de la Diputació de València, posarà en marxa un programa pilot de gestió de les places d’aparcament al carrer. L’invent consisteix en una aplicació per al telèfon mòbil, que informarà els usuaris de les places lliures que hi ha en cada moment, als carrers del poble. Això
Hui és el dia contra la violència masclista. Això és ben sabut de tots. O ho hauria de ser! Lamentablement no, no ho és. I no em referisc a gent que no es considera interpel·lada per aquest clam contra la lacra masclista. Sinó a gent que no sap escriure, o que, perdoneu, se li fa,
Una de les jugades del govern espanyol actual, seguint la línia dels anteriors, és la de fer creure que el dossier del Sàhara correspon a la cartera d’exteriors. Així tracten de despistar el personal. De fer-nos callar. Així se’n tracten de deslligar, de la responsabilitat en la -encara pendent- descolonització de la colònia, reconeguda internacionalment, a
Hui ha estat decretat el trencament de l’alto el foc que regia al Sàhara Occidental des de l’any 1991. Els sahrauís porten ja 45 anys esperant poder tornar al seu país, ocupat pel Marroc des d’un altre 14 de novembre, del 1975! Quan, Espanya, la potència colonitzadora, va vendre quatre xavos el territori del Sàhara,