No entenc com és possible que el poder judicial puga plantejar-se, seriosament, la legalitat de les concentracions de gent que estan produint-se a les nostres places.
No és comprensible si encara pensem que les places són públiques. Que ja no ho són; ja no són l’espai, àgora, on el poble es reuneix per parlar, per manifestar-se, per celebrar les seues coses… Ara són un territori privatitzat, i controlat pel poder.
Com és possible que, damunt en època electoral, en què estem sent bombardejats per publicitat política, per missatges que ens pretenen seduir perquè votem el candidat de torn, es pense en prohibir reunions de reflexió, manifestacions de determinades opinions…?
Per què no es planteja la Junta electoral central la manipulació a què ens sotmeten els noticiaris televisius fent-nos veure imatges que no són de factura periodística, sinó que han estat elaborades pels mateixos partits? Aquesta conversió dels informatius, dels periodistes, en simples portaveus dels missatges dels partits, no és denunciable?
Hi ha una campanya (sense preguntes no hi ha cobertura) que no veig que tinga massa repercussió. Els periodistes, els professionals, no són lliures a l’hora de decidir a què donen cobertura i a què no es presten. Són els grups mediàtics, els propietaris dels mitjans de comunicació, interessats, els qui reprimeixen mesures com aquesta.
Ja va sent hora que aquesta democràcia de molt baixa intensitat que patim siga regenerada. Començant per la Llei d’Hont, que potencia un bipartidisme que no és cap reflex de la realitat social ni ideològica de la nostra societat. Ara que si esperem que els partits de la partitocràcia ho canvien, anem aviats! A ells, els interessa mantenir l’status quo en què estan instal·lats. No recordeu en què van quedar les promeses del PSPV-PSOE de rebaixar la barrera del 5%?
Doncs això mateix!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!