Amb aquestes paraules, titubejants, encete una nova senda en la meua caminada pel món.
M’he pensat molt això d’obrir un espai propi, personal, al món d’internet. A més de la sentència anterior, hi ha la vergonya d’exposar-me, directament, al públic.
Fins ara, les meues opinions sempre han aparegut a través de portals tradicionals, els diaris de paper (o el portal, més tradicional encara, de la xerradeta. I que no es perda!). Sempre hi saltava amb la tranquil·litat d’una xarxa prèvia, la de la redacció del diari corresponent. Ara em fa cosa això de publicar directament. L’autocrítica, en el meu cas, parteix del convenciment que hi ha moltes veus més autoritzades que la meua per parlar d’allò que jo parle.
Jo sóc un millor alumne. M’agrada escoltar, mirar i aprendre.
Ara veurem què dóna això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!