Durant aquesta propera setmana la Lluna anirà creixent de fase i també es veurà progressivament més alta en el cel, pels habitants de l’hemisferi Nord. La Lluna plena serà la nit del 20 al 21 de desembre. Serem molt a prop del solstici d’hivern, i la Lluna pujarà tan amunt com el Sol puja en
La majoria dels 500 exoplanetes (o planetes que orbiten altres estels diferents del Sol) coneguts actualment s’han detectat amb el mètode de velocitats radials. Però també n’hi ha molts que es detecten amb el mètode dels trànsits, que són eclipsis de l’estel per part del planeta que hi passa per davant a cada òrbita, tapant
La majoria de la gent saben que el dia més curt i la nit més llarga de l’any són el 21 de desembre pels habitants de l’hemisferi Nord, quan el Sol arriba al punt més al Sud i s’aixeca menys sobre l’horitzó. És el dia del solstici en què comença l’hivern. Pels habitants de l’hemisferi
L’òrbita de la Terra al voltant del Sol no és ben bé un cercle. Té la forma d’una el·lipsi, i el Sol, enlloc d’ocupar el centre d’aquesta el·lipsi, és en un dels dos focus, tal com va descobrir per primera vegada Johannes Kepler al segle XVI. En l’eix major d’aquesta el·lipsi s’hi troben el periheli,
Com comentava fa unes setmanes, encara que normalment l’atmosfera de Júpiter ens mostra dos cinturons equatorials de color amarronat que són les estructures més fàcilment visibles quan el mirem amb un petit telescopi, aquest any el cinturó Sud ha desaparegut i només és visible un cinturó. El fenomen ja s’havia observat vàries vegades anteriorment,
El passat dia 10 de juliol l’astronau Rosetta, de l’Agència Espacial Europea va acostar-se fins a una distància de 3162 kilòmetres de l’asteroide Lutècia. Lutècia està catalogat com l’asteroide número 21, perquè fou el vint-i-unè asteroide per ordre de descobriment quan va ser observat per primer cop l’any 1852 per Hermann Goldschmidt. Els asteroides són
Fa poc va anunciar-se el descobriment d’un exoplaneta que hom creu que pot ser habitable, el planeta g de l’estel Gliese 581. L’única cosa que hom ha pogut realment mesurar és que al voltant d’aquest estel hi orbiten almenys 6 planetes. De cada un d’ells en sabem només la massa i la distància fins a
La resposta la veurem fàcilment usant aquesta imatge de la Terra i la Lluna que va prendre la nau espacial anomenada NEAR el dia 23 de gener de 1998, quan va passar prop de nosaltres en la seva trajectòria espacial que l’havia de portar fins a l’asteroide Eros (aquesta és una imatge composta on
Els planetes del nostre Sistema Solar foren una gran font d’inspiració pel desenvolupament de l’astronomia en les primeres civilitzacions. Actualment, els planetes que estem descobrint en altres estrelles són també una gran inspiració per la recerca astronòmica que s’està realitzant. Antigament, l’única cosa que observaven els primers astrònoms sobre els planetes eren els seus
La majoria de gent sap que un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna passa entremig de la Terra i el Sol, bo i tapant parcialment o totalment el Sol. Vistos des de la Terra, tant la Lluna com el Sol aparenten un diàmetre angular de mig grau, més o menys. Com que
Quan mirem les estrelles del cel durant una estona, totes elles semblen estar fixes en un punt d’una bòveda celeste que va girant al voltant d’un eix. Si prenem una imatge del cel nocturn amb una càmera que ens permeti fer una exposició molt llarga, de vàries hores, les estrelles queden marcades com uns
Si mai heu tingut l’oportunitat d’observar el planeta Júpiter per un telescopi, potser recordareu la imatge d’un petit disc groguenc amb dues bandes paral·leles, i els seus quatre satèl·lits al voltant col·locats en la mateixa línia recta de les bandes. Aquestes bandes són els cinturons equatorials de Júpiter. Durant aquest mes de setembre, podeu
Quan va conèixer la humanitat per primera vegada els planetes? No tenim resposta per aquesta pregunta. Els primers documents que demostren el coneixement i l’observació dels planetes daten entre el 1500 i el 1000 abans de Crist en la civilització de Babilònia . Els detalls segurament es devien perdre en documents antics que cremaren en
Un dels desenvolupaments més importants en l’astronomia recent ha estat el descobriment de planetes en òrbita al voltant de les estrelles que veiem al cel. Durant molts segles aquesta fou una pregunta cabdal: si les estrelles són altres sols que veiem amb una llum molt feble degut a la gran distància que ens en separa,
Si ens imaginem la vida dels humans anteriors a la civilització, vivint en grups de recol·lectors i caçadors, és fàcil d’entendre el motiu de que l’astronomia sigui tan antiga com la civilització humana. El nostre camp visual quan sortim de recer, en camp obert, queda dividit en dues meitats, la meitat terrenal on ens