Construïm la Catalunya independent

 La majoria de la gent saben que el dia més curt i la nit més llarga de l’any són el 21 de desembre pels habitants de l’hemisferi Nord, quan el Sol arriba al punt més al Sud i s’aixeca menys sobre l’horitzó. És el dia del solstici en què comença l’hivern. Pels habitants de l’hemisferi Sud és a l’inrevés: el 21 de desembre és el dia més llarg i la nit més curta, i el 21 de juny, l’altre solstici, tenen el dia més curt i la nit més llarga.

  Però les persones que són especialment observadores i s’han fixat minuciosament en l’hora de la posta i la sortida del Sol saben que el dia comença a allargar-se pel vespre ja des d’una mica abans, entre l’11 i el 12 de desembre; i en canvi pel matí, no és fins a principis de gener que s’arriba a l’eixida de Sol més tardana. En les properes setmanes, si us fixeu detalladament en l’hora que comença a fer-se fosc i l’hora que torna a clarejar, podreu comprovar que és així.

  Per entendre el motiu d’això, pensem primer en el moviment del Sol que veiem respecte les estrelles del fons degut a que la Terra orbita al voltant del Sol un cop cada any. Des de la Terra, nosaltres veiem el Sol donar una volta sencera sobre el firmament un cop a l’any, movent-se al llarg del cercle major que anomenem l’eclíptica. En un total de 365.25 dies, el Sol s’ha de moure els 360 graus del cercle complet de l’eclíptica respecte les estrelles de fons. Per tant, en promig veiem un moviment aparent del Sol de 360/365.25 = 0.9856 graus cada dia.

  Però resulta que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol no és un cercle, sinó una el·lipsi. Cap a principis de gener, la Terra arriba al punt més proper al Sol, i el seu moviment és més ràpid. Per tant, des de la Terra veiem un moviment aparent més ràpid del Sol al llarg de l’eclíptica, tant per la major velocitat com pel fet de que som més aprop del Sol. I quan som a l’afeli (el punt més llunyà) a principis de juliol, el moviment aparent del Sol s’alenteix. Prop del periheli, el Sol es mou uns 1.02 graus cada dia sobre el cercle de l’eclíptica, i prop de l’afeli es mou només uns 0.95 graus cada dia.

  Mentre que el moviment aparent diürn del Sol degut a la rotació de la Terra sobre sí mateixa és d’Est cap a Oest, aquest moviment anual respecte els estels del fons degut al moviment orbital de la Terra és d’Oest cap a Est. Als mesos de desembre i gener, quan som prop del periheli, el moviment aparent del Sol més ràpid que el promig fa que cada dia es retardi una mica més la sortida i la posta de Sol. Per això, a mesura que el Sol arriba al seu punt més al Sud de l’eclíptica i al dia més curt de l’any, aquest efecte fa que el dia comenci a allargar-se abans pel vespre, i es vagi escurçant encara fins més tard pel matí.

 Quan som prop de l’afeli, al juny i juliol, l’efecte és el contrari: el Sol es mou més a poc a poc, la qual cosa fa que tant la posta com la sortida de Sol passin cada dia una mica més aviat. La realitat, però, és una mica més complicada ja que hi ha un segon efecte que intervé: la mateixa inclinació de 23.5 graus de l’eclíptica respecte el pla de l’equador terrestre provoca que els meridians estan una mica menys separats quan som prop del solstici. Això fa que el Sol travessi els meridians més ràpidament en els dos solsticis, i més lentament en els dos equinoccis. Els dos efectes se sumen en el solstici del desembre, i gairebé es cancel·len l’un a l’altre en el solstici del juny. Al mes de juny, el dia que el Sol es pon més tard i el dia que surt més aviat són gairebé coincidents amb el 21 de juny, però en canvi al mes de desembre hi ha una diferència molt més notable entre el dia que es pon més aviat i el dia que surt més tard que podem observar amb facilitat. Aquesta diferència és la manifestació més clarament observable del fet de que la Terra es mou en una trajectòria que no és un cercle, sinó una el·lipsi. Els astrònoms de l’antiguitat ho interpretaven dient que el Sol es movia al llarg dels hipotètics epicicles que va postular Ptolomeu, i Johannes Kepler va descobrir que tot es podia entendre mitjançant les mateixes òrbites el·líptiques que descriuen els planetes al voltant del Sol.