Construïm la Catalunya independent

  Si ens imaginem la vida dels humans anteriors a la civilització, vivint en grups de recol·lectors i caçadors, és fàcil d’entendre el motiu de que l’astronomia sigui tan antiga com la civilització humana. El nostre camp visual quan sortim de recer, en camp obert, queda dividit en dues meitats, la meitat terrenal on ens cal estar atents al nostre voltant immediat per poder sobreviure, i la meitat celestial, on un altre tipus d’objectes inabastables semblen moure’s segons lleis totalment diferents de les que regeixen el moviment dels objectes terrenals.

  L’astronomia neix quan la intel·ligència emergent dels humans comença a observar comportaments regulars i periòdics entre els astres, comença a establir els usos dels astres per orientar-se, per mesurar el temps, per predir l’arribada de les estacions. Per establir la periodicitat dels fenòmens calen les matemàtiques i les mesures precises. L’astronomia i les matemàtiques es desenvolupen en paral·lel allà on apareixen civilitzacions. Poder predir els fenòmens astronòmics (tals com eclipsis, calendaris lunars o les posicions dels planetes) és també important per poder establir una autoritat religiosa i política de les classes dominants en les civilitzacions emergents.

  Per això l’astronomia té una gran importància en l’origen de les civilitzacions i de les religions arreu del món. Les classes dominants dedicaven grans esforços als estudis astronòmics i a desenvolupar mites per entendre l’ordre còsmic que s’observa en el cel. Un exemple n’és el temple d’Uxmal (a l’estat de Yucatan, Mèxic), que els maies van dedicar al planeta Venus.

  Els orígens de l’astronomia van per tant estretament lligats als de les religions i als de l’astrologia. L’astrologia assignava relacions entre els moviments dels astres i els fenòmens terrenals. A mesura que la ciència astronòmica es va anar desenvolupant, hem pogut comprendre que els astres astronòmics segueixen en realitat les mateixes lleis físiques que es compleixen a la superfície de la Terra, i que la terra i el cel són part d’un únic univers. No hi ha, per tant, influències astrals màgiques, però sí un gran ordre còsmic que els humans anem descobrint, que ens va duent a una comprensió de l’univers on hem nascut, i en el qual anem somiant un horitzó de futur per la humanitat.

  Malauradament, l’astrologia persisteix avui en forma de negoci que aprofita la ignorància de la gent en fer-los creure que una carta astral pot dir alguna cosa sobre la seva personalitat i les fortunes del destí.

  L’astronomia, en canvi, ha esperonat el desenvolupament de la ciència, que és el que més ha alliberat i ha fet progressar la humanitat. D’això n’aniré parlant en altres apunts.