Enguany, l’independentisme català contemporani (el que va des del 1968 als nostres dies) és a l’albada d’un nou cicle, superant l’iniciat l’any 1991 amb la incorporació de militants provinents del llavors denominat moviment català d’alliberament nacional a ERC. A començaments d’aquella etapa, el 14 d’agost d’avui fa divuit anys, vaig publicar l’article “Operació Independència” a l’Avui, que
Aquest article meu va ésser publicat a la revista Europa de les Nacions, del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, número 60, corresponent al tercer trimestre del 2006, i conté algunes valoracions que encara es poden considerar vigents. Semblances i diferències Enguany, 2006, és temps de reformes estatutàries al conjunt del Països
El 22 de juny del 1998 vaig publicar al diari El Punt, edició de Tarragona, aquest article sobre l’ordenació territorial i la planificació estratègica del Camp de Tarragona. Malgrat els onze anys transcorreguts, el considero encara plenament actual en un moment en el qual sembla reviscolar el debat sobre l’organització administrativa de Catalunya: Alguns
Aquest article breu és la meva col·laboració a la revista “ENGALIZA”, número 10, primavera del 2009, portaveu d’Esquerda Nacionalista, (www.esquerda-nacionalista.eu) una formació política integrada al Bloque Nacionalista Galego (BNG): A maioría de analistas políticos coinciden en sinalar o descredito dos partidos políticos, a súa falta de conexión cos problemas sociais e a sua ausencia de
Aquest text que reprodueixo a continuació és la tercera col·laboració al portal www.e-criteri.cat. Del patriotisme català se’n fa poc ús en termes polítics convencionals, només relacionant-lo amb dates històriques o commemoracions institucionals esporàdiques. No és un valor operatiu real, ni tan sols pels qui s’autodefineixen com a independentistes que prefereixen normalment nocions més homologades dins
L’Onze de Setembre del 1995 va veure la llum un monogràfic de la revista “Paper groc”, la que enviava Joan Crexell als amics, editat per Albert Roqué i Enric Borràs com a homenatge pòstum a la seva memòria. Vaig tenir l’honor de ser convidat a participar-hi i hi vaig contribuir amb una reflexió sobre el paper dels independentistes a
D’aquí a pocs mesos hi haurà eleccions al Parlament Europeu i el debat sobre els projectes polítics que s’hi defensaran està en un atzucac. Per contribuir a reprende’l reprodueixo aquest article que vaig publicar, l’estiu del 2002, al número 48 de la revista Europa de les Nacions, i signant-lo com a professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
El 27 de desembre del 1997 vaig publicar aquest article al Diari de Tarragona, signant-lo com a professor associat a la Universitat Rovira i Virgili, que reprodueixo per considerar-lo encara d’actualitat. De tant en tant, es reobre el debat sobre si Catalunya té dret a l’autodeterminació i en quines condicions. És convenient, doncs, analitzar
Aquesta és la segona col·laboració a http://www.e-criteri.cat el portal que promou l’anàlisi autocentrat de la realitat nacional catalana. Per multiculturalitat s’entén la presència en una mateixa societat de grups amb diferents codis culturals derivats de diferències ètniques, lingüístiques, religioses o nacionals. La multiculturalitat en principi és un fet social fruit dels desplaçaments de població
Entre el 6 i el 10 de novembre del 2002 Florència va acollir el primer Fòrum Social Europeu convocat amb el lema “Una altra Europa és possible”. Arran d’aquella experiència vaig escriure aquest article que va ser publicat a “Esquerra Nacional”, número 39, corresponent al desembre del mateix any. El Fòrum Social Europeu de Florència va esdevenir
El 28 d’octubre de l’any 2006 vaig publicar aquest article al diari basc Gara que considero encara útil a l’hora de fer un balanç dels dos darrers anys de la vida política catalana. La campaña electoral cara a las elecciones al parlamento de Cataluña previstas para el próximo 1 de noviembre se caracteriza por la falta
El 15 de setembre del 1991 vaig publicar aquest article al Diari de Barcelona, signant-lo com a membre del Comitè Executiu d’ERC. La independència de les nacions fins ara sotmeses a l’URSS i a Iugoslàvia omplen d’alegria i renovat entusiasme als patriotes catalans, de por als nacionalistes espanyols i deixen muts i desorientats els governants
El company blocaire, i patriota republicà, Manel Bargalló m’ha demanat un article pel Bloc Gran del Catalanisme (http://blocgran.cat). Aquest és el text que li he fet arribar que complementa l’anterior apunt sobre la catalanitat publicat al portal e-criteri. “Sobre el catalanisme en parlen els opinadors mediàtics i la classe política, però sobre l’anticatalanisme no hi
Vicenç Relats ha publicat diumenge passat, a l’Avui, el segon lliurament de la sèrie dedicat a repassar l’evolució de l’independentisme durant els anys vuitanta. Enllaçant amb els apunts anteriors, 1968-2008: quaranta anys d’independentisme català i avançar cap al front patriòtic, reprodueixo aquest meu article aparegut a la revista Independència, número 6, hivern del 1992.
Amb aquest article començo a col·laborar amb l’equip Criteri (www.e-criteri.cat) que té per objectiu el foment, des d’una perspectiva interdisciplinària, de l’autocentrament nacional dels catalans. Els temps de crisi, (i els d’ara ho són), són també moments de replantejament. Cal, però, saber-los aprofitar. Entre la classe política hi ha constància (potser no consciència) de