El passat dimarts dia 1 de juliol, a les 19 hores vam celebrar a la sala d’actes del Centre de Cultura Popular La Violeta el debat “L’urbanisme a Barcelona: smart&touristiccity o la ciutat dels barris i la gent”. Els ponents eren en Lluís Brau, arquitecte i urbanista i en Lluís Rabell, President de la FAVB.
En la sessió d’avui del Consell Executiu, el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un decret llei que, sota una falsa aparença d’un nou model de sanejament d’aigües residuals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no fa sinó encobrir la privatització d’una part important del cànon de l’aigua, el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Dissabte 22 de març a Manlleu es va celebrar una trobada de gran part de les entitats ambientalistes i ecologistes que tenen implantació als nostres rius. Va haver dues taules de debat al mati sobre quantitat ( cabals) i qualitat ( ecològica i química) amb debats posteriors i dinar. A la tarda es va desenvolupar
El règim de cabals ambientals a la part catalana de l’Ebre: una pedra a la sabata del “Plan Hidrológico del Ebro” 1.- Marc Normatiu del règim de cabals ambientals La determinació d’un règim de cabals ambientals al tram baix del riu Ebre, també anomenats de manteniment o ecològics, està expressament reflectida en la disposició
Abans que res, si hem de parlar d’aquestes espècies cal tenir en compte la seva definició, segons el “Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto por el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras.” , on hi ha també una relació d’aquestes espècies: Les espècies exòtiques invasores són una de les principals
XX. è Debat del grup d’opinió “ Fòrum Narcís Monturiol” (FNM) amb la col·laboració i participació del “Centro Ibérico de Restauración Fluvial “(CIREF) La gestió dels espais fluvials i les inundacions en temps de crisi Dia : 22 de gener de 2014 Lloc: Ateneu “ La Violeta”, Gràcia, BCN Van ser els
Hi ha un nexe molt estret entre l’energia i l’aigua.. L’ aigua és generadora d’energia i, a la vegada, l’aigua requereix d’energia. En aquest binomi energia – aigua o aigua- energia ,a gust del consumidor ( mai tant ben dit) , s’hi poden distingir dues fases o cicles: el cicle de l’aigua freda, determinat per
Malgrat el canvi climàtic projecti incerteses sobre determinats aspectes de cara al futur, la comunitat científica internacional coincideix, unànimement, en què un dels principals impactes del canvi climàtic a la Mediterrània serà la disminució en la disponibilitat d’aigua com a conseqüència de l’ increment observat i continuat de la temperatura –amb el conseqüent increment de
A la “ Vanguardia” de divendres dia 20 de desembre hi havia aquest petit escrit: Seguint les passes d’un geni empordanès: L’any que ve es complirà el 150 aniversari del llançament de l’Ictíneo II, el segon dels enginys submarins dissenyats pel polifacètic editor, polític i inventor Narcís Monturiol. Nascut a Figueres (1819) i
Dimarts vaig assistir a la “Jornada 26-N : Rescat de l’aigua a Catalunya: La tendència mundial cap a la remunicipalització” Lloc : seu de les CCOO de Catalunya Assistents : unes 130 persones, entre elles gent del departament de medi ambient de les CCOO, d’Ecologistes en Acció, d’ESF, força gent d’Amèrica Llatina, alguns alemanys etc.
La primera de les consideracions de la Directiva 2000/60/CE per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües, més coneguda com a Directiva marc de l’aigua, diu “L’aigua no és un bé comercial com els demés, sinó un patrimoni que s’ha de protegir, defensar i tractar com a tal.” Res a dir,
Sembla mentida que el govern d’Espanya donés permís per a emmagatzemar gas natural dins de la roca magatzem situada entre Catalunya i el País Valencià. També sembla mentida que el Govern de la Comunitat Valenciana donés permís per a aquesta activitat. Abans el Govern de la Generalitat de Catalunya el va negar. La mateixa empresa
Un capvespre de finals de setembre vaig sortir del meu refugi, situat prop de l’ermita de Sant Bertomeu, i tot baixant per la serra de Montsant vaig trobar-me de sobte amb un hort preciós : Pebrots, tomàquets, cogombres, mongeta tendra… Sota un cel blau i un sol rogenc, una parella d’agricultors conreaven aquest hort d’
Abans de tot convé tenir clar que és això dels espais fluvials. Els cursos fluvials, rius més o menys grans i cabalosos, rieres més o menys efímeres i torrents més o menys violents, estan inclosos en uns espais vinculats a ells que són molt més que la part per on acostuma a circular l’aigua. Així
Les crescudes dels rius als Pirineus són fenòmenos naturals, durant el transcurs del segle XX han hagut diverses riuades que han creat situacions catastròfiques a la zona, mostrant els límits a l’ocupació dels espais fluvials. Tot i el coneixement dels riscos, l’urbanització s’ha permés durant les dues últimes dècades. Ecologistes en Acció de Catalunya considera