Fòrum Narcís Monturiol

Dissabte 22 de març  a Manlleu es va  celebrar  una trobada de gran part de les entitats ambientalistes i ecologistes que tenen implantació als nostres rius.

Va haver  dues taules de debat al mati sobre  quantitat ( cabals) i qualitat ( ecològica i química) amb debats posteriors i dinar.

A la tarda es va desenvolupar la tercera taula sobre gestió de l’aigua (privatització AT–LL, canal Segarra- Garrigues, projectes de remunicipalització de la gestió  etc), després es va fer un plenari on els relators van explicar els resums del debat i finalment la cloenda amb l’aprovació del següent document :

Declaració de l’Àgora de l’Aigua

Preàmbul

El nostre país travessa moments difícils i transcendents, també moments d’oportunitats i de canvi. En els darrers anys, crisis, bombolles financeres, rescats bancaris… estan canviant profundament el funcionament de la nostra societat. Les polítiques dominants tenen efectes demolidors sobre l’estat del benestar, sobre el món laboral, les empreses, les administracions, el medi ambient i fins i tot la salut, l’educació, el benestar i els drets fonamentals de les persones. És per tant, l’hora de fer sentir la nostra veu i de posar en pràctica el que pensem.

 En el Dia Mundial de l’Aigua d’enguany, la preocupació i la necessitat de trobar solucions als enormes problemes que ens assetgen, han propiciat una trobada inèdita de la major part de les entitats i plataformes que treballem per defensar els drets de les persones, en el que es refereix a l’aigua i a l’entorn natural on vivim.

És amb aquesta directriu que hem posat en comú el conjunt de temes i situacions amb els quals treballem. Hem debatut i hem cercat les millors estratègies per encarar-los i trobar-hi solució.

 Amb aquestes premisses, les entitats i les persones reunides a Manlleu, el 22 de març del 2014, Dia Mundial de l’Aigua, fem la següent:

Declaració

Declarem que hem definit, compartim i assumim les bases fonamentals que segueixen, que han de guiar les nostres actuacions i que fem públiques per al coneixement de tota la societat, de la qual cerquem el suport, i dels poders polítics a qui reclamarem les actuacions que permetin assolir aquests objectius, que entenem, són els que han de garantir els drets i el benestar de tota la ciutadania.

Considerant que:

– L’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret humà fonamental, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides.

– També és un dret humà fonamental el disposar d’un medi ambient segur, saludable i en bones condicions ecològiques, dret assumit pel Parlament de Catalunya en ratificar la Declaració de Principis sobre Drets Humans i Medi Ambient.

– Així mateix, l’aigua i la seva qualitat són un factor imprescindible per a la preservació de la biodiversitat i dels espais naturals protegits.

– El cicle de l’aigua es veu extremadament afectat pel canvi climàtic.

– L’aigua no hauria de ser considerada com un bé comercial, sinó com un patrimoni de tots que cal protegir i defensar, d’acord amb la Directiva-Marc de l’aigua de la Unió Europea.

– La subordinació dels interessos particulars a l’interès general de la societat és un principi democràtic fonamental.

 Les entitats signants afirmem i exigim que:

1- Es garanteixi de manera universal i efectiva l’accés a un subministrament suficient d’aigua potable i al seu sanejament, del qual no es pugui privar a ningú per raons d’insuficiència de recursos econòmics.

2- Es garanteixi, en el menor temps possible, l’assoliment del bon estat ecològic de totes les masses d’aigua del país.

3- Fer efectiu el principi segons el qual el manteniment i la recuperació del bon estat ambiental de les masses de l’aigua –inclosos els cabals ecològics- és un requeriment i una restricció prèvia a qualsevol ús. La determinació dels impactes potencials s’ha de fer en processos transparents, amb bases científiques i amb processos participatius, i ha de tenir caràcter normatiu.

4- Conseqüentment, cal prioritzar la plena aplicació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a tots els cursos d’aigua, incloses les recomanacions per a la conca del Segre i les de la Comissió de Sostenibilitat de les terres de l’Ebre.

5- Cal preveure el retorn progressiu dels cabals del Ter, avui transvasats a la Regió Metropolitana de Barcelona.

6- Es racionalitzin els usos privatius de l’aigua, regadius, industrials i hidroelèctrics, i es subordinin a l’interès general, en termes de donar prioritat a les necessitats socials i ambientals.

7- Les activitats productives de qualsevol tipus que es desenvolupin al territori s’han d’ajustar a les seves característiques climàtiques i ambientals i a les disponibilitats pròpies de recursos naturals.

8- Cal garantir l’abastament d’aigua a les poblacions mitjançant la sostenibilitat dels recursos hídrics propis i no el sosteniment mitjançant recursos d’altres conques.

9- Cal que es disminueixi la captació i consum d’aigua i la contaminació dels ecosistemes aquàtics, tant per a l’agricultura com per a usos urbans, amb l’aplicació de mesures d’estalvi, d’eficiència i de modernització tant de regadius com de potabilització, dessalinització i reutilització.

10- S’estableixi un pla efectiu per acabar amb la contaminació per nitrats dels aqüífers i la recuperació dels ja contaminats.

11- Eliminar les actuals condicions abusives de moltes de les concessions de captació i explotació de recursos hídrics, i substituir-les per cessions d’ús permanentment revisables i impedir el mercadeig de l’aigua pels beneficiaris de les cessions.

12- Cal reforçar la regulació de la gestió de l’aigua, per a la qual la participació i l’apoderament ciutadà siguin imprescindibles. És necessària una correcta gestió dels comuns, una regulació que actuï fora dels interessos partidistes i financers.

13- Els abastaments d’aigua de les poblacions són responsabilitat compartida de la Generalitat, per a les captacions i distribució en alta, i dels respectius ajuntaments per a la distribució en baixa. No poden ser un negoci privat. La correcta gestió pública és l’única que pot garantir els drets de les persones i l’òptima eficiència econòmica, quantitativament i qualitativa, d’aquest recurs bàsic.

14- Les decisions transcendents que es prenguin en relació a l’aigua i al medi ambient han de ser transparents, consensuades, participades per la ciutadania i aprovades refrendàriament les d’especial transcendència.

FNM