US RECOMANE els articles “Sprawl” (pàg 201-202) i TIC (P`G 199-200) del llibre Bienvenidos al urbanismo. Ideas básicas. d’en Jordi Querol i Piera. Ed. Viena Ensayo.2010.
Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
11 de juliol de 2014
1 comentari
Resum del debat :?L?urbanisme a Barcelona: smart&touristiccity o la ciutat dels barris i la gent?.
El passat dimarts dia 1 de juliol, a les 19 hores vam celebrar a la sala d’actes del Centre de Cultura Popular La Violeta el debat “L’urbanisme a Barcelona: smart&touristiccity o la ciutat dels barris i la gent”.
Els ponents eren en Lluís Brau, arquitecte i urbanista i en Lluís Rabell, President de la FAVB.
El company Lluís Godé va exercir de moderador. Va presentar el debat en Toni Ramon , Professor de l’ESAB de la UPC i membre de l’Associació Veïnal “Vila de Gràcia”.
En Toni Ramon va definir en Lluís Brau com a “mestre d’urbanistes” i un dels qui més va patir el barri des dels PERI dels anys vuitanta.
En Brau va agrair les paraules i va iniciar la seva ponència aportant unes dades generals que mostraven fins a quin punt la crisi i les retallades estaven afectant al conjunt de la població (una tercera part segons les dades aportades). També va informar que s’ha passat d’una renda per càpita de 35.000 al 2008 per 30.000 en l’actualitat. Tot i així, aquesta dada indica que som una de les ciutats més riques del món (és semblant al conjunt de Dinamarca). També va introduir una sèrie de dades corresponents al sector turístic de la ciutat de Barcelona (per exemple, 120.000 llits turístics i 27 milions de visitants o els passejadors de la Rambla que arriben, en conjunt, a 78 milions i que la fa esdevenir el passeig més “passejat” del món. Sota la seva opinió va assegurar que tot aquest pes sobre el milió i mig d’habitants de Barcelona crea una congestió difícil d’evitar. Després de seguir oferint informacions (la dels creuers, per exemple, que arriben a contaminar igual que quinze mil vehicles i dels quals poden arribar fins a vint en un sol dia), va concloure que s’està produint un procés d’elitització que, en conseqüència, augmenta les diferències entre uns quants i els sectors més populars.
Per ell, la idea de “Smart-City” va lligada al concepte d’una ciutat intel·ligent, del tot eficient, on els pàrquings, els semàfors, el reg, el llum dels carrers, tot, estigui gestionat per un gran ordinador que recordaria i molt el “Gran Germà” d’Orwell.
Segons la seva opinió, el 22@ batalla per vendre aquesta concepció i esdevé el centre d’aquest tipus d’activitats. Però, per contra, el considera el reflex d’una gran operació immobiliària i d’urbanització molt potent. En aquest sentit, esmenta el cas recent de proposta de reurbanització del Paral·lel, una reforma que creu va destinada als visitants més que no pas als residents.
Com a exemple, esmenta que tot i el Projecte Life que promou l’expansió dels vehicles elèctrics, a la ciutat de Barcelona hi ha només 70 cotxes elèctrics dels quals només de cinc de privats. Conclou que aquest model de creixement infinit és una fal·làcia, quelcom d’irrealitzable i tot i que pensa que no es pot dir “turisme no”, cal reflexionar al voltant de la capacitat dels barris i que el model actual només crea desigualtats i beneficis a una minoria.
Toni Ramon agraeix l’exposició d’en Brau i només com a complement apunta l’evolució de la Barcelona actual en l’estil de la “ciutat radiant” de Le Corbussier com un miratge que amaga altres realitats. Introdueix l’analogia de la ciutat com a naturalesa fructífera i que defineix com a selva.
Pren la paraula el segon ponent del vespre, en Lluís Rabell, actual President de la FAVB i que defineix la situació actual en una progressiva “dinàmica de la desarticulació”. Creu també que ens trobem en un procés de liberalització i privatització de l’espai públic i esmenta el Pla d’Usos de Ciutat Vella com un exemple d’això. També, els casos del Parc Güell, Montjuïc… i insisteix en el fet esmentant també l’actual proposta de transformació del Paral·lel, molt més pensada en el turisme que no en els veïns residents. O l’evidència d’unes inversions públiques que prioritzen els principals eixos turístics i comercials de la ciutat front les més necessàries cap als barris. Considera que el futur de la ciutat i de la seva fisonomia es troba en joc i aposta per la dinàmica de la societat civil sumada a les lluites socials que considera en un moment àlgid. Ho defineix dient que la societat “bull” i que tard o d’hora s’haurà d’escollir entre una situació molt semblant a l’embranzida democràtica dels anys setanta (i que va servir entre d’altres coses per transformar la ciutat i fer-la més habitable i digne per la ciutadania) i el model lliberal, injust i desigual que sembla ser el que impera a hores d’ara.
Lluís Rabell considera que és molt diferent gestionar el turisme a gestionar la ciutat en funció del turisme i creu indispensable que tothom en sigui conscient.
Tot seguit s’inicià el debat amb la participació del públic assistent. El primer dels qui demana la paraula es pregunta “què ens toca fer ara” i creu que en aquest debat de ciutat és imprescindible introduir la figura de l’Àrea Metropolitana. Creu que caldria una gestió única, un pla de desenvolupament urbanístic únic per tota l’àrea. També esmenta els serveis públics (la municipalització de l’aigua, una política coherent de transports públics, l’actual multiplicitat d’organismes sense control.
Un altre assistent esmenta la frase de Ramon Margalef: “el turisme és la prostitució dels pobles”.
Un altre assistent advoca per reflexionar al voltant dels llocs de treball que pot oferir, per exemple, el Barcelona World i ho planteja una mica com a contrapunt a tot el que s’ha dit fins al moment.
Esteve
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!