Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Rescat de l’aigua a Catalunya: La tendència mundial cap a la remunicipalització?
Dimarts vaig assistir a la “Jornada 26-N : Rescat de l’aigua a Catalunya: La tendència mundial cap a la remunicipalització”
Lloc : seu de les CCOO de Catalunya
Assistents : unes 130 persones, entre elles gent del departament de medi ambient de les CCOO, d’Ecologistes en Acció, d’ESF, força gent d’Amèrica Llatina, alguns alemanys etc.
L’ Eloi Badia d’ESF va presentar l’acte explicant la situació de la gestió de l’aigua a Catalunya ( privatització de la gestió d’Aigües Ter- Llobregat , EMSHTR-AGBAR, el tema de les EDAR i algunes de les activitats i els objectius d’Aigua és Vida.
En Bruno Nguyen – Eau de Paris-, va exposar que les aigües parisenques es van privatitzar l’any 1985 (SUEZ- VEOLIA), amb una tendència exponencial del creixement del preu de l’aigua i amb un servei que va qualificar de no eficient. L’any 2008 es van iniciar converses entre sectors socials i ecologistes, posteriorment amb els Verds, el PSF i sectors del que queda del PCF; el mateix any va començar el procés de remunicipalització, amb un govern tripartit a la ciutat del Sena. L’any 2010 l’alcalde socialista de París va signar el decret de remunicipalització ,el procés va ser complex, amb fortes tensions amb les multinacionals, però a hores d’ara el preu de l’aigua ha baixat un 8% en relació al 2008.
Crhrista Hecth presidenta de l’Associació d’Operadors en Alta d’Alemanya, va explicar la situació de ciutats de diferents ” lands”, com ara les ciutats de Leipzig , Düsseldorf o Munich , on es produeixen tots els escenaris : gestions públiques, privades i mixtes.
L’Emilio Pachón d’Aigües d’Huesna Sevilla, va posar sobre la taula una experiència molt interessant. A l’any 1994 disset municipis de Sevilla utilitzaven l’aigua potable de pous – Dios sabe de qué calidad- va dir; amb el suport econòmic de la Diputació i amb operadors privats es va fer un Consorci que va portar l’Abastament – llavors allà no parlaven de Sanejament ni d’EDAR- als disset municipis amb poblacions des de 5000 a 300 habitants: després de moltes discussions al consell d’administració del Consorci i a partir d’incompliments demostrats de la part empresarial, el 2007 el Consorci amb l’Ajut (60% dels €) de la Junta d’ Andalusia es va quedar amb la gestió pública de l’aigua per a aquests disset municipis.
En Lluc V. Pelaez, alcalde de Figaró-Montmany va exposar la seva experiència de remunicipalització de l’aigua a aquest petit municipi del Principat, prou coneguda a casa nostra.
Finalment en David MC Donald, de la Universitat de Queen (Canadà) va explicar el tema des de la seva visió posant exemples de diferents experiències, va parlar també de tarifes, preus, conflictes, amortitzacions etc.
Prèviament, crec que va ser el francès, va parlar una mica de la remunicipalització de l’aigua a la ciutat de Buenos Aires , a l’època del “corralito”.
La trobada va estar molt bé, cal felicitar l’Eloi Badia i en Quim Pérez per l’organització de la jornada i per la tasca que fan per recuperar per al sector públic Aigües –Ter Llobregat i el treball per anar remunicipalitzant diferents municipis.
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!