Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Resum del XX. è Debat del grup d?opinió ? Fòrum Narcís Monturiol? (FNM) amb la col·laboració i participació del ?Centro Ibérico de Restauración Fluvial ?(CIREF)
XX. è Debat del grup d’opinió “ Fòrum Narcís Monturiol” (FNM) amb la col·laboració i participació del “Centro Ibérico de Restauración Fluvial “(CIREF)
La gestió dels espais fluvials i les inundacions en temps de crisi
Dia : 22 de gener de 2014
Lloc: Ateneu “ La Violeta”, Gràcia, BCN
Van ser els ponents:
- Juan P. Martin Vide; Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports, professor d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC i membre del CIREF.
- Andreu Salvat; Biòleg, especialista en restauració fluvial i membre del CIREF.
Durada: de les 19:15 a les 21:14
Assistència: Vam ser 42 persones.
Va presentar l’acte en Lluís Godé, membre del “FNM” i del “CIREF.”
En la seva presentació en Lluís va explicar els conceptes bàsics tant jurídics com ambientals que regulen o haurien de regular els usos del conjunt dels espais fluvials per tal de donar elements bàsics de coneixement als assistents menys informats en relació a la temàtica a tractar.
Tant en Juan P. Martin Vide com n ‘Andreu Salvat van ser molt pedagògics en les seves intervencions, utilitzant diapositives molt didàctiques mentre explicaven els criteris essencials per una adequada gestió socioambiental dels espais fluvials.
En Martin Vide va parlar de dinàmica fluvial, de la importància en aquesta dels sòlids, del valor ambiental de les zones de graves, de restauració, de les inundacions i dels efectes negatius d’absurdes restauracions dels espais fluvials quan la ” pluja no sap ploure”. Va posar exemples de nefasta ocupació del territori a diferents espais fluvials de l’entorn metropolità de Barcelona, d’altres ciutats espanyoles , dels EEUU etc. Alhora va presentar projectes de restauració amb vegetació autòctona i manteniment de terrasses fluvials i dissenys que permeten crescudes laminades. Cità als holandesos com a model.
Va deixar sobre la taula tres idees molt clares :
-
La importància d’una bona planificació que contempli la natura, el riu etc., abans de dissenyar qualsevol restauració fluvial
-
L’esperança amb la Ciència i la Tecnologia
-
Que en època de crisi, cal generar idees, projectar i tenir projectes a punt per quan millorin les “finances
Va explicar també la seva observació d’una tendencia més ecosistèmica dels estudiants de l’ “Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports”.
N’Andreu Salvat va emprar la mateixa metodologia expositiva que l’altre ponent.Com a biòleg naturalista que va demostrar rigor tot posant èmfasi en un tema que domina : la protecció del paisatge, el respecte de la flora i també de la fauna autòctona de l’hàbitat sobre el que és imprescindible actuar i va fer palès, amb diferents exemples locals i globals, les agressions a la natura i als humans que diferents actuacions sobre espais fluvials han generat arreu del planeta.
Com exemple una mica lúdic ens va mostrar un fotograma de la pel·lícula ” El dia de la marmota” per criticar el fet que sempre tornem als errors passats sense autocrítica ni reflexió, i això s’evidencia sobretot en la gestió post-inundació on predominen les actuacions de neteges de lleres amb proteccions, extraccions d’àrids i canvis en la morfologia de la llera injustificats.
Va ser molt crític amb el projecte de recuperació de l’espai fluvial del Baix Llobregat, on s’hi ha invertit al voltant de 25 mil·lions d’euros en obres sobretot de paisatge.
Tanmateix va explicar actuacions molt positives en diversos cursos fluvials de Catalunya, com les efectuades al riu Ripoll a Sabadell, amb l’ inclusió dels horts adjacents, un meandre del Tenes o algunes experiències d’èxit a Holanda.
Va reivindicar la ubicació i protecció de parcs verds en zones inundables i la relació fonamental entre terrassa i espai fluvial.
Durant el debat, que va durar tres quarts d’hora, van intervenir 15 persones. En resum els temes més candents van ser :
-
Les temàtiques de caire local referides a municipis ubicats a les Conques del Besòs i del Llobregat.
-
La necessitat de la participació social en la gestió de la natura en general i dels rius en particular.
-
Que es poden fer actuacions sense grans inversions.
-
Que en temps de crisi hi ha menys diners per a restauracions però també per a agressions als espais fluvials.
-
Tot i reconèixer l’esforç fet als espais fluvials fortament antropitzats – com el riu Besòs o la part baixa del riu Llobregat es posa de manifest que a Catalunya encara tenim força ecosistemes aquàtics en bon estat ecològic sobre els quals val la pena esmerçar esforços tècnics i de cerca de finançament.
-
També que la llei d’aigües és massa complexa i difícil de complir i que caldria fer una llei d’aigües més senzilla i clara.
FNM, gener de 2014
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!