Fòrum Narcís Monturiol

El règim de cabals ambientals a la part catalana de l’Ebre: una pedra a la sabata del “Plan Hidrológico del Ebro”

1.- Marc Normatiu del règim de cabals ambientals

La determinació d’un règim de cabals ambientals al tram baix del riu Ebre, també anomenats de manteniment o ecològics, està expressament reflectida en la disposició addicional desena de la Llei 11/2005 del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Literal, s’hi afirma:

“1. Con la finalidad de asegurar el mantenimiento de las condiciones ecológicas especiales del Delta del Ebro, se elaborará un plan integral de protección con el siguiente contenido mínimo:

a.     Definición del régimen hídrico que permita el desarrollo de las funciones ecológicas del río, del Delta y del ecosistema marino próximo. Asimismo se definirá un caudal adicional que se aportará con la periodicidad y las magnitudes que se establezcan de forma que se asegure la correcta satisfacción de los requerimientos medioambientales de dicho sistema. Los caudales ambientales resultantes se incorporarán al Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro mediante su revisión correspondiente.

b.     Definición de las medidas necesarias para evitar la subsidencia y regresión del Delta, como la aportación de sedimentos o la promoción de la vegetación halófila.”

Alhora, la preservació d’uns cabals que garanteixin el manteniment dels ecosistemes fluvials és una mesura imprescindible per a l’assoliment dels objectius ambientals de conformitat amb la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) (2000/60/CE), transposada a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant la Ley 62/2003, de 30 de Diciembre, que va modificar el text refós de la Ley de Aguas (Reial Decret Legislatiu 1/2001). En aquest marc, i per complir el que estableix el text refós de la llei d’aigües, així com la DMA, es va aprovar el Reglamento de la Planificación Hidrológica (RD 907/2007), que substitueix les disposicions del títol II del Reglamento de la Administración Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica. Posteriorment, el Govern de l’Estat va aprovar la instrucción técnica de planificación (IPH) (Ordre Ministerial ARM/2656/2008) de 10 de setembre, on es determina el procediment de càlcul i la implantació del règim de cabals de manteniment a través dels instruments de planificació a les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries de l’Estat espanyol, com és el cas de la conca de l’Ebre. 

2.- Les diferents propostes de cabals ambientals

La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE) va aprovar, el març del 2007, una proposta de règim de cabals ambientals per al tram final del riu Ebre que contempla tres escenaris diferents en funció dels règims hídrics anuals (sequera, normalitat i any humit). Aquesta proposta de règim de cabals ambientals va ser desenvolupada per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) en el marc de diversos convenis que va signar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a la prestació dels serveis tècnics previstos en el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE, d’acord amb el que estableix la disposició addicional desena de la Llei 11/2005). La proposta, validada biològicament, fou tramesa a la CHE perquè la valorés com a proposta de l’ACA al Plan Hidrológico del Ebro en data 5 d’octubre de 2009. Posteriorment hi ha hagut diverses reunions entre l’ACA i la CHE, del tot infructuoses, perquè la CHE mai no es va dignar a ensenyar la seva proposta de cabals ni, encara menys, la metodologia de càlcul.

Amb tot, l’ACA va seguir treballant i va dur a terme estimacions de garanties per als regadius en la situació actual, i tenint en compte les mesures de modernització de regadius, i de posada en marxa de nous regadius, formulà diverses hipòtesis d’implantació de cabals de manteniment amb l’objectiu que la CHE s’avingués a un acord entre ambdues administracions de l’aigua. Val a dir, i és important assenyalar-ho, que els treballs que l’Agència Catalana de l’Aigua ha anat realitzant amb la col·laboració de l’IRTA, han seguit sempre els criteris i les metodologies establertes a la Instrucción técnica de planificación hidrológica (IPH) (Ordre Ministerial ARM/2656/2008).

A continuació es mostren els resultats per a l’establiment del règim de cabals ambientals al tram català de l’Ebre en funció de la font:

1.       Cabal ecològic al tram baix del riu Ebre d’acord amb el Pla vigent fins a 28 de febrer de 2014: Cabal ambiental que tenia fixat el riu Ebre a través del Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre aprovat per RD 1664/1998, de 24 de juliol.

2.       Proposta de la CSTE i de l’ACA: s’utilitza la sèrie restituïda de cabals naturals al baix Ebre per a l’aplicació de mètodes hidrològics, i posteriorment s’usen metodologies de verificació a través de models de simulació per a la vida piscícola (amb la Saboga com a espècie clau), tal i com indica la IPH.

3.       Proposta revisada per a implantació progressiva del cabal ecològic: aquesta és una proposta oficiosa que va treballar l’ACA, conjuntament amb l’IRTA on, dins dels escenaris plantejats per la IPH, es consideraven aquelles situacions en què el requeriment de cabal ambiental era menor. És a dir, per al càlcul dels cabals ambientals es poden usar diferents models de simulació o de restitució de cabals, i la mateixa IPH permet una forquilla de presa de decisió. Així, doncs, es van analitzar i seleccionar els models i les sèries de cabals dins d’un ampli ventall de possibilitats, que determinaven uns cabals ambientals més baixos. Aquesta és una proposta que caldria verificar mitjançant seguiment de la qualitat i de l’evolució de l’estat ecològic del riu a llarg termini, ja que té poques garanties de què pugui mantenir un bon estat i evitar la regressió del Delta. És una proposta per a una possible implementació progressiva, on a partir del seu seguiment i de l’evolució de l’estat de les masses d’aigua del baix Ebre (a través de la Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre – XIADE) es podria anar modificant a l’alça, o mantenir-la. Tot, amb l’ànim d’arribar a un acord amb la CHE.

4.       Nou Pla de Gestió de l’Ebre. Correspon a l’aprovada pel Consejo de Ministros el divendres dia 28 de febrer de 2014. Hi ha dos escenaris: el que circula pel llit principal de l’Ebre (a Tortosa) (4a), i el que té en compte l’aportació final al mar (i que comptabilitza els retorns de reg) (4b). Cal aclarir que el que és comparable amb les altres aproximacions i càlculs és el 4a, ja que sempre s’ha calculat i modelitzat el cabal mínim a circular pel llit principal, independentment del retorn de l’aigua usada en els canals de reg o per als serveis agroambientals (les zones humides).

DISTRIBUCIONS MENSUALS DELS VOLUMS DE CADA PROPOSTA:

1. Amb el Pla aprovat el 1998 i vigent fins 28.02.14

2. Proposta de la CSTE i de l’ACA (any mig). Ebre a Tortosa

3. Proposta revisada i no oficial de l’ACA (any mig). Ebre a Tortosa

4. Nou Pla de Gestió de l’Ebre des de 28.02.14

3.- Conclusions

 ·         El nou cabal a la desembocadura de l’Ebre és inferior al cabal vigent des del 1998. Els cabals mensuals són inferiors 10 mesos a l’any respecte al cabal ambiental vigent des del 1998, i la dada d’aportació anual és un 5% més baixa al tram de l’Ebre a Tortosa.

·         El nou cabal ambiental aprovat pel Consejo de Ministros és un 32% del cabal corresponent a la proposta de la CSTE i ACA.

·         El nou cabal aprovat pel Consejo de Ministros representa:

·         Una única proposta de règim de cabals ambientals, sense diferenciar escenaris diferents en funció dels règims hídrics anuals (sequera, normalitat i any humit) contràriament a les propostes treballades per l’ACA, i aprovades per la CSTE.

·         El resum del nou Pla Hidrològic de l’Ebre parla de cabals generadors de crescudes, però no s’especifica la quantitat ni la forma en què s’han previst.

·         El cabal ambiental vigent el Pla Hidrològic de 1998 ja era poc recomanable en un context de protecció per a la saboga (espècie autòctona de peix que ha estat usada com a espècie clau en els càlculs de simulació d’hàbitat tal i com exposa la IPH). Segons els estudis realitzats per l’ACA en col·laboració amb l’IRTA, l’hàbitat potencial que comportava aquell cabal era inferior al 20% en relació a les condicions mitjanes de règim natural. Els nous cabals aprovats pel Consejo de Ministros són semblants i fins i tot inferiors i, per tant, no complirien amb els criteris de la IPH de validació biològica dels cabals ambientals. La proposta de cabals de la CSTE representaria un valor superior al 60% de l’hàbitat potencial útil per a la saboga (valor recomanat per la IPH).

·         Manca de crescudes suficients per al transport de sediments per a evitar la regressió del Delta de l’Ebre i l’entrada de la falca salina.

Gabriel Borràs Calvo

Ex-Director de Planificació de l’ACA,  membre del “Fòrum Narcís Monturiol”

Sant Just Desvern, 12 de març de 2014

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!