Fòrum Narcís Monturiol

La primera de les consideracions de la Directiva 2000/60/CE per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües, més coneguda com a Directiva marc de l’aigua, diu “L’aigua no és un bé comercial com els demés, sinó un patrimoni que s’ha de protegir, defensar i tractar com a tal.”

Res a dir, tot el contrari, i com en tants i tants casos el que cal simplement és que això s’apliqui de veritat i aquí és on realment venen les sèries dificultats igual que en molts altres casos de les normatives.

De res serveix tenir bones i inclús magnífiques normatives si després la deixadesa, quan no la clara i directa voluntat de moltes esferes de poder, fan que aquestes no s’apliquin o al menys no s’apliquin correctament.

A casa nostra, precisament, no entendre l’aigua com un bé comercial és pràcticament impossible ja que tenim molts anys de tradició de grans empreses gestores d’aigua en aplicar a aquesta una visió bàsicament comercial.

Inclús una d’aquestes empreses forma part d’un grup que comercia amb aigua com amb moltes altres coses, que segons els seus punts de vista puguin aportar beneficis, no a la població servida sinó al seus accionistes.

Tanmateix el nostre “govern dels millors” està estudiant també sotmetre a interessos comercials la gestió de les estacions depuradores d’aigües residuals. Les empreses es barallaran per a depurar els nostres pixats i el que els fa nosa d’algunes indústries.

A la important àrea metropolitana de Barcelona la gestió de l’aigua ha estat encarregada, sense concurrència pública, a una nova entitat privada-pública en la qual el capital majoritari també serà d’aquest conegut  grup privat.   

D’altra banda l’única empresa pública gestora de l’aigua en un  àmbit força important del nostre país, el del Ter i Llobregat, ha vist privatitzada, i per tant sotmesa a interessos comercials, la seva gestió en un procés com a mínim discutible i encara en mans de tribunals, procés en el qual també està present dit grup que va participar en el concurs d’adjudicació però va resultar perdedor, de moment…

  Aquest conegut grup, que la majoria que llegiu aquestes reflexions ja haureu identificat, té la seva seu en un també conegut i singular edifici situat en una zona de Barcelona que finalment serà sotmesa a modificacions que provocarà una significativa revalorització. Fruit de la seva gran preocupació per la política de l’aigua ha decidit vendre aquest edifici a un grup inversor que  a la seva vegada ho posa a disposició d’un grup que el convertirà en un magnífic i luxós hotel.

Podrem anar a la part pública, si és que n’hi ha, d’aquest hotel i brindar amb aigua de 5 estrelles!

LLuís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!