Fòrum Narcís Monturiol

Malgrat el canvi climàtic projecti incerteses sobre determinats aspectes de cara al futur, la comunitat científica internacional coincideix, unànimement, en què un dels principals impactes del canvi climàtic a la Mediterrània serà la disminució en la disponibilitat d’aigua com a conseqüència de l’ increment observat i continuat de la temperatura –amb el conseqüent increment de l’evapotranspiració- i de la freqüència i la intensitat dels períodes amb poca precipitació (sequeres).

D’acord amb les dades del Servei Metereològic de Catalunya,  l’increment de la temperatura ha estat de 0,20ºC per dècada a casa nostra durant el període 1950-2012.

L’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic, Horitzó 2013-2020 (ESCACC),   posa de manifest que  dels 11 sistemes físics i sectors socieconòmics analitzats, l’aigua és l’element més vulnerable als impactes del canvi climàtic i, per extensió, del canvi global (abandonament terres de conreu, reforestació, canvi d’usos del sòl, etc).

Així, doncs, una menor disponibilitat d’aigua suposa incrementar la vulnerabilitat dels ecosistemes  hídrics  tot i afectant els diversos usuaris de l’aigua.

És cert que els períodes temporals de planificació de l’aigua  són més curts que els dels horitzons temporals dels models climàtics però  cal ja incloure amb caràcter preventiu mesures d’adaptació.

 Gabriel i Xavier