Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Espais fluvials. Un problema tècnic, normatiu o de voluntat?
Abans de tot convé tenir clar que és això dels espais fluvials. Els cursos fluvials, rius més o menys grans i cabalosos, rieres més o menys efímeres i torrents més o menys violents, estan inclosos en uns espais vinculats a ells que són molt més que la part per on acostuma a circular l’aigua.
Així podem dir que els espais fluvials estan formats per aquells territoris que, encara que per episodis extraordinaris, poden ser ocupats en avingudes, són suport físic d’uns molt valuosos ecosistemes aquàtics i al mateix temps són corredors biològics longitudinals i transversals. Queda per tant suficientment clara la gran importància de la preservació d’aquests espais.
Si bé la qualitat de l’aigua que circula per aquests cursos d’aigua, en general i en el nostre cas podem dir en termes acadèmics que “progressa adequadament”, no queda ni molt menys clar en molts casos que puguem dir el mateix sobre el conjunt dels espais que encara pateixen moltes i fortes amenaces.
La seva preservació és un problema tècnic? Evidentment que no està exempta de dificultats, però actualment hi ha molt coneixement acumulat, molts bons experts científics i tècnics i molta tecnologia disponible al servei d’aquesta preservació. Són així mateix moltes les publicacions sobre “espais fluvials”, “territoris fluvials” o altres denominacions equivalents i són també molt coneguts conceptes com “espai de llibertat”, “franja de mobilitat” o expressions semblants les que pretenen identificar l’espai lliure d’ocupacions artificials que requereixen els cursos d’aigua a fi de permetre les seves funcions hidràuliques, morfològiques i ambientals.
És un problema normatiu? Clarament, no. Encara que sempre millorable, la normativa aplicable a Catalunya és més que suficient per a garantir una correcta preservació d’aquests espais.
Així, la legislació bàsica espanyola, a través de la Llei d’Aigües i el Reglament del Domini Públic hidràulic dona potents instruments mitjançant la delimitació del Domini Públic Hidràulic, la zona de servitud, la zona de policia i la zona inundable a fi de regular i limitar els usos en aquests espais i protegir els ecosistemes fluvials.
El Domini Públic hidràulic, delimitat per l’espai ocupat per les “avingudes ordinàries”, té els usos molt restringits.
A banda i banda del Domini Públic Hidràulic està una franja de 5m de zona de servitud que encara que de titularitat privada és d’ús públic i de protecció de l’ecosistema aquàtic.
La zona de policia, d’un mínim de 100 m a banda i banda també del Domini Públic Hidràulic requereix d’autorització de tota ocupació que en cap cas pot obstaculitzar el règim de corrents en avingudes.
La zona inundable, delimitada per les avingudes extraordinàries, corresponents al que anomenem 500 any de període de retorn, pot tenir limitacions d’usos si així és considera convenient.
D’altra banda, la legislació específica catalana a través del Reglament de la llei d’Urbanisme i de normativa de planificació hidrològica, estableix les figures de la Zona Fluvial, el Sistema Hídric i la Zona Inundable per a episodis extraordinaris i regula els usos i ocupacions admissibles en cada cas.
En la Zona Fluvial, delimitada a partir d’ avingudes de 10 anys de període de retorn però molt matisada per qüestions ambientals, no es pot admetre cap ús tret dels derivats de pròpia preservació.
En el Sistema Hídric, delimitat a partir d’avingudes de 100 anys de període retorn, no es pot construir, edificar ni alterar el perfil natural del terreny.
En la Zona inundable per a episodis extraordinaris, també definida per les avingudes de 500 anys de període de retorn, es pot construir i edificar però amb condicions i limitacions.
Per què doncs encara hi ha masses agressions i amenaces als nostres espais fluvials? Evidentment per una falta de voluntat de molts polítics, gestors i promotors de grans infraestructures, serveis, urbanitzacions, polígons industrials i activitats de tot tipus, incloses les agrícoles i hortícoles, dins d’alguns d’aquests espais.
L’ocupació d’aquests espais encara, a curt termini, pot semblar molt més econòmica que qualsevol altra alternativa en termes monetaris, encara que reiteradament els cursos d’aigua ens recorden quan equivocada és aquesta visió i ens posin de manifest els no tant fàcilment tangibles, però de vàlua incontestable, beneficis ambientals que ens aporten.
Divulguem i expliquem doncs aquests coneixements, tecnologies i normatives i exigim l’aplicació i compliment d’aquestes.
Lluís
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!